AGRICULTURA MENTAL

Entonces hay un sigiloso instante en que los ojos buscan en los ojos un vuelo de gaviotas, algo que es suelo y señuelo, una consagración y un laberinto. Text: Julio Cortázar Quadre: Peder Balke

Vaig saber que els Oscars de Hollywood són una estafa social i un producte comercial quan, l’any 1986, la banda sonora de la pel·lícula “La misión” no va guanyar en la seva categoria a la cerimònia de la catifa vermella. L’aprenentatge dels anys –gràcies a la possibilitat de nodrir-me de l’art i la cultura de tantes persones del món del cinema, la literatura o la música que han viscut abans de mi- m’han dotat d’una visió molt més lúcida, critica i perspicaç.  L’any 1963 –jo no havia nascut encara- va ser un dels millors de la història de la cultura. Paul Newman triomfava al cinema amb la pel·lícula “El Premio” que abordava la suplantació d’un Premi Nobel. Julio Cortázar publicava la seva opera mestra “Rayuela” i un jovenet anomenat Bob Dylan treia al carrer el disc “The Freewheelin” que va transformar la percepció que el públic tenia d’ell, deixant de ser un cantant de folk per passar a ser un ídol de la joventut i cantautor protesta.  Mig segle després, Newman i...

Julio Cortázar és un dels meus escriptors de capçalera. Tinc desenes de fragments marcats als llibres seus que he llegit i rellegit, que guardo a les prestatgeries i a altres racons de casa. La seva obra és plena d’aforismes, de pensaments que han passat a la història gràcies a una vida intensa i plena de penalitats a la infància i una certa alegria en la maduresa.  Destaco, com si fos un tast, tres de les seves frases.  Ven a dormir conmigo. No haremos el amor, el nos hará.  Nada está perdido si se tiene el valor de proclamar que todo está perdido y hay que empezar de nuevo. Andábamos sin buscarnos pero sabiendo que andábamos para encontrarnos. L’entrevista que el periodista Joaquín Soler Serrano va fer-li a Cortázar al programa “A fondo” l’any 1977 és un dels documents més complets i interessants que es conserven per saber com era i com vivia l’escriptor nascut a l’Argentina i amb nacionalitat francesa. Avui us proposo escoltar-la amb calm...

Aquesta frase, i tantes altres de bones, és del protagonista d’aquest post. El 2014 és l’any de Julio Cortázar . Ahir feia 30 anys que va morir a Paris i el proper 26 d’agost en farà 100 del seu naixement. De ben segur que les editorials de torn publicaran enguany la biografia definitiva d’aquest gran escriptor. I no descartem, fins i tot, que aparegui un llibre inèdit ple de cartes o manuscrits que es van descobrir després de la seva mort. Les biografies i els inèdits són dos clàssics d’algunes editorials quan arriba un moment com el d’aquest any.  De Cortázar, a qui he llegit molt i sempre gratament, en recordo un parell de frases d’una entrevista que un cop li va fer a Televisión Española el mític periodista Joaquin Soler Serrano. Durant la conversa, molt amena, intel·lectual i entretinguda, es van escoltar moltes perles de l’autor de Rayuela.  Parlant de la seva infància i de la casa con va créixer, ell va dir: “Mi casa, vista desde la perspectiva d...

Andábamos sin buscarnos, pero sabíamos que andábamos para encontrarnos. Aquesta frase de Julio Cortázar, un dels meus autors preferits, té els vincles que un li vulgui cercar. En una ocasió li vaig enviar a una persona a qui vaig estimar. Avui centro el seu context únicament en l’amistat. I dedico aquest text que segueix a la Cantireta , blocaire que ahir visitava la ciutat de Tarragona i amb qui vaig compartir una molt bona estona. Costa trobar gent com ella però el pas dels dies ens els posa a prop i arriba el plaer de compartir, el gaudi d’escoltar. I li dedico tot seguit aquestes paraules: Arracades de terrissa i un somriure permanent. Càntirs de lletres que inspiren i van regant a la gent. I es quan mires que endolceixes la conversa del present. I quan parles, Cantireta, els mots es van desfent. I amb qui parles, qui t’escolta, mai es queda indiferent.  Gràcies per la xerrada plena de complicitat.  I de regal, aquesta joia de François Couperin, anomen...