L’ARBRE INÚTIL
Mantenia aquesta tarda una interessant conversa sobre la bellesa exterior a la que moltes persones encara donen importància avui en dia. I he comprovat tristament que encara hi ha qui aprofita que viu en aquella edat en la que el cos té pocs defectes o imperfeccions i cap arruga ni cap doblec, per acabar convivint només amb cossos polits per la bellesa. M’ha recordat a algú que en una ocasió em parlava de la perfecció d’aquesta mena de cossos sense saber que tot cos té límit de caducitat i mentre tries i destries et passen els anys i l’arròs. El cas és que m’ha vingut al cap una història taoista - moviment filosòfic xinès que fa molts anys que segueixo - que hi té molta relació. Us ho explico: Un home li diu al mestre que, venint pel camí, ha vist un arbre immens però inservible perquè tenia el tronc tot retorçat i estava ple de nusos. Amb un arbre així, afegeix l’home, ningú és capaç de treure’n un tauló recte de la seva fusta ja sigui del tronc o de les branques. C...