Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2015

GAUDIR DE LA GISÈLE

Imatge
Que bell és veure que la gent envelleix sense perdre massa la salut i, encara més important, la dignitat que tenim tots com a persones humanes. Emocionen segons quins casos. Avui us parlo del de la Gisèle Casadesus a qui no coneixia fins fa cinc anys. La vaig descobrir veient “Mis tardes con Margueritte”, al costat del Gerard Depardieu. Aquesta és una petita obra d’art que s’ha de veure si s’estima la bellesa, els detalls i el setè art. La Gisèle era ja gran quan va filmar aquest film, tenia 96 anys. I Ara, cinc anys després, acaba de celebrar els 101. El seu estat de salut és delicat per l’edat però no és greu en cap moment. No treballa ja al cinema ni al teatre perquè, diu ella, que ja li tocava descansar. La primera obra de teatre que va representar i la primera pel·lícula en la que va intervenir, va ser l’any 1934. Imagineu-vos.  No cal que us digui que a França és molt popular i que aquí no la coneix ni el “tato”. El nostre país, com molts altres de l’Europa i ja

LES DUES CARES DEL COR

Imatge
L’última revisió al meu cor, feta ahir al migdia a l’hospital, ha servit per a constatar dues coses. La primera que el meu òrgan més preuat està fort i la segona que no ho està tant per segons què. Dit d’una altra manera, i mireu com són les coses, els metges diuen que puc fer una cursa sense cansar-me però que una discussió, si m’altero i em poso nerviós, pot ser molt dolenta per a la meva salut.  Ja té nassos la vida que em convida a fer-me atleta i em nega l’art de neguitejar-me o respondre a una provocació. És ben cert que el diagnòstic dels metges ja el coneixia tenint en compte que em noto bé físicament però recentment, en dos moments de discussió acalorada i alteració, vaig patir símptomes previs a un petit ensurt anomenat arítmia.  Al final, ahir a l’hospital, vaig fer dues promeses als cardiòlegs que em tracten. La primera és evitar tensions i la segona és evitar carreres. Caminar en pau és la simbiosi perfecta.  Seguim aquí! Encara vius!

SABER I RECORDAR

Imatge
Hi ha persones que saben coses, saben coses que no saben que saben. Sempre és millor recordar que no recordes res. I acabar sol, en un gran banc molt vell, envoltat de paraules avorrides i síl·labes inconnexes.  Fama crescit eundo (el rumor creix viatjant)  En una estona, el segon post del dia. 

REALITATS: VIRTUAL I DE CARRER

Imatge
Comparteixo amb vosaltres l'article que he publicat aquesta setmana al diari Circ de Tarragona. Espero que us agradi. REALITATS: VIRTUAL I DE CARRER La presentació del documental sobre enginyeria romana que té com a protagonista a la històrica Tàrraco i la seva emissió a La2 de TVE aquest dissabte, ha posat de manifest – tal volta ens ho ha recordat – que la ciutat de Tarragona té en el seu llegat romà un dels trets diferenciadors en el conjunt del territori que lidera. Veure l’esplendor de la ciutat dels nostres avantpassats, a través d’una feina exquisida i monumental realitzada pels impulsors del projecte, és una dosi d’adrenalina mental que puja l’autoestima a qualsevol tarragoní que observi el documental. La mateixa autoestima provoca però una reflexió que caldria fer més sovint i que passa per plantejar-nos quina Tarragona vivim i quina Tarragona veiem. Els qui la gaudim i passegem cada dia, sovint no som conscients de la importància que tenen les restes

SLINKACHU

Imatge
Us he parlat sovint d’artistes urbans que deixen la seva empremta al bell mig dels carrers de les grans ciutats. Avui, us en presento un de nou. Es tracta d’un jove anglès de 36 anys que viu a Londres i té la capacitat de sorprendre amb petits muntatges que a simple cop d’ull no es veuen però que guanyen tota la magnitud quan les observes amb detall.  “Gente pequeña” és el nom de la sèrie d’aquest artista a qui es coneix com Slinkachu. Ell modela el paisatge que regalarà al públic, el dissenya, instal·la els elements, els fotografia i els abandona a la seva sort. Hi ha creacions seves a molts carrers de moltes ciutats del món.  A continuació, i en format de tast, alguns exemples del que us parlo. Una primera imatge on no s’endevina res i una segona imatge on hi ha tots els detalls. Espero que us agradi i ja sabeu, a partir d’ara quan aneu passejant, tingueu cura i mireu tots els racons. Potser s’hi amaga... gent petita. A la web del Slinkachu hi ha totes les seves ob