01 d’octubre 2015



Fa un any que vas trucar, em casava, et pensava a totes hores, et tinc sempre present. Ets tu, sempre.
El somni que tinc al cap des d'aquell dia, és així si tu ho vols:

La taula plena de llibres disposats a viatjar d'una casa a l'altre, conscients de la bona lectura que rebran, ansiosos de ser tendrament devorats. Plats nets acabats de rentar després d'un dinar, senzill, exquisit i amb complicitats. Cigarretes apagades al cendrer i dues companyes seves cremant plàcidament als llavis dels dos que parlen, es busquen les mirades, intercanvien tímidament carícies a les mans resseguint-les amb els dits i es senten diferents, atesos i plens. 

Una pel·lícula i un concert de reserva en una bossa adormida contra la paret del menjador, un disc pendent de ser escoltat per girar pel món, telèfons dispersats a tots els racons i l'esperança que no sonin. 

La sinceritat esdevinguda, les pors reconegudes i lògiques, el contacte sense tàctica ni estratègia, la innocència de ser-hi sense pretensions ni objectius previs. El retorn ple de presses per no accelerar res, per dosificar les emocions. I les abraçades del comiat momentani, una petita pausa que toca i que s'omple de tendresa i més calma. Una sensació estranya a la panxa  i el cor bategant amb una intensitat indescriptible. Un T'estimo i un jo també.  I tot ben cert.

Vas trucar i jo em casava. I no vaig saber si deixar-ho tot o si es que deixava res, si seguir o continuar en un nou camí, sabent que junts, i només junts, podríem ser feliços, sabent que ho sabies i ho saps tot i les pors que t'endevino i les que em sé. Si mai un sol polsim del teu parer et fa pensar que això és possible, fes-me un gest de nou i reviuré.

Post escrit el 12 de setembre del 2008 al blog "La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua".  





Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -