ORELLA, PLAER, ORELLA



Canvio abraçades per un tren que no surti. Canvio una estació per deu hores amb tu. Regalo deu anys que pesen a qui els tingui repetits. Dono un sac de records a qui hagi oblidat els seus i me'n doni un de nou i buit. Faig un préstec de paraules reposades en un llibre amb ales que viatja per sobre els nostres caps. 

Netejo el seu núvol lluent a qui remolqui el meu des de l'arbre on ara nia per dur-lo a l'horitzó sempre llunyà. Amago sota la meva catifa les pors que omplen de dubtes l'ànima i els dies. Ofereixo, avui que estic d'oferta, els ulls per parlar, les oïdes per entendre i els llavis per besar. Arrenco el vol amb qui vulgui fer el viatge sempre desitjat. 

Escrit publicat l'onze d'abril del 2008 al blog "La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS