QUÈ US ANAVA A DIR...




Una petita anotació per justificar l’absència de textos poètics darrerament. Bàsicament pels missatges privats que els demanen, en format de comentaris que no publico, tot preguntant el perquè. Doncs mireu, senzillament no tinc esma de fer poesia ara mateix. Fa pocs dies he acabat un llibre que vaig començar fa més de dos anys i m’ha suposat un esforç molt gran. I estic ara en procés d’enllestir un segon llibre que també m’està portant molta feina i suposant un repte. Els dos encàrrecs sortiran de primera, no ho dubto en cap moment, però quan arriba el moment de l’oci, ja no em queden masses ganes per a la prosa, aforismes o pensaments massa profunds.

Això si, quedi clar, no us deixo cap dia sense la vostra dosi de literatura. Perquè cada dia em passen coses i cada aprenc, perquè tinc mil retalls de premsa guardats fins que arriba el seu moment, mil històries que necessito compartir. Espero ben aviat recuperar a les musses (les fictícies perquè les altres no respiren per enlloc ni em cuiden) i seguir sent un lletraferit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS