15 d’octubre 2015




Quan ditejar ja no és permès, el cel té a sota l’ànima i les paraules d’amor no duen llum. I hi ha llàgrimes absents, somriures imaginats, matinades davant de qui ja no és, de qui ja no hi és. 

La carícia és orfe dels palmells, l’ascensió és trista i penosa, l’aire és fred i les escletxes de la memòria trenquen també les parets del present. Crim o atzar, certes pèrdues són finals que es repeteixen fins que un d’ells resol el cas amb pau al cos. 


Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -