EL CAS, EL COS




Quan ditejar ja no és permès, el cel té a sota l’ànima i les paraules d’amor no duen llum. I hi ha llàgrimes absents, somriures imaginats, matinades davant de qui ja no és, de qui ja no hi és. 

La carícia és orfe dels palmells, l’ascensió és trista i penosa, l’aire és fred i les escletxes de la memòria trenquen també les parets del present. Crim o atzar, certes pèrdues són finals que es repeteixen fins que un d’ells resol el cas amb pau al cos. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS