29 d’octubre 2015




Comparteixo amb vosaltres l'article que he publicat aquesta setmana al diari Circ de Tarragona. Espero que us agradi.

REALITATS: VIRTUAL I DE CARRER

La presentació del documental sobre enginyeria romana que té com a protagonista a la històrica Tàrraco i la seva emissió a La2 de TVE aquest dissabte, ha posat de manifest – tal volta ens ho ha recordat – que la ciutat de Tarragona té en el seu llegat romà un dels trets diferenciadors en el conjunt del territori que lidera. Veure l’esplendor de la ciutat dels nostres avantpassats, a través d’una feina exquisida i monumental realitzada pels impulsors del projecte, és una dosi d’adrenalina mental que puja l’autoestima a qualsevol tarragoní que observi el documental.

La mateixa autoestima provoca però una reflexió que caldria fer més sovint i que passa per plantejar-nos quina Tarragona vivim i quina Tarragona veiem. Els qui la gaudim i passegem cada dia, sovint no som conscients de la importància que tenen les restes dels monuments que ens envolten perquè formen part del nostre paisatge quotidià i això treu importància a la majestuositat que tenen. Segurament que som bons ambaixadors de la nostra ciutat i la mostrem orgullosos als amics que ens visiten. Però abans i després de lloar-la, torna a ser l’espai normal de convivència i desapareix la màgia que tenia quan en parlàvem meravelles fent de guies improvisats.

Ara que s’ha reconstruït la Tàrraco de cap a peus, en mode virtual, és el moment de fer l’esforç permanent i, entre tots, treure pit i creure’ns de veritat que aquesta ciutat té potencialitats úniques, un futur ple d’optimisme i la capacitat de liderar permanentment la seva àrea d’influència. Si Barcelona tingués el patrimoni històric romà que hi ha aquí, fa molts anys que l’estaria aprofitant i explotant com a atractiu turístic i, de manera paral·lela i cohesionada, com a motor econòmic que beneficia al sector hoteler, al de la restauració o al comerç local.

És cert. Seria injust negar que s’ha fet feina, que s’ha treballat per fer de Tarragona una destinació turística familiar i cultural on el patrimoni té el seu pes rellevant. Però no tothom ha remat en la mateixa direcció i certes actituds, gens valentes, no han ajudat. En un moment en que la majoria dels partits de l’oposició pensen en tot menys en Tarragona – uns estan encegats amb la independència, altres amb l’espanya unida i uns altres només saben fer crítica destructiva o estan directament desapareguts – seria bo que tots ells s’unissin i, amb els qui governen, donessin a la ciutat l’impuls que li correspon, començant per tenir clar que del turisme en viuen molts sectors i ara toca, més que mai, centrar-se aquí a casa i aparcar altres històries més prosaiques i, sota el meu parer, quimèriques. Si els que maten el temps bàsicament presentant mocions inhàbils als plens, pugessin al carro enlloc de posar pedres al camí, aconseguiríem fer reviscolar aquesta ciutat.

L’aposta de l’Ajuntament de Tarragona donant suport al projecte documental que coordina l’empresa tarragonina Digivision, és clara i evidencia que hi ha elements importants que poden ser el punt de partida per variar, o diguem-ne reforçar, les polítiques adreçades a alimentar el múscul comercial, turístic, cultural i d’oci. La unificació de criteris de les regidories corresponents, acompanyada de la creació d’un sol òrgan que les liderés, seria una òptima solució de fàcil aplicació.

Tarragona necessita que els qui hi viuen i treballen se la sentin seva i entenguin que els grans passos són fruit de la unió de moltes voluntats, de la cohesió i l’entesa en un sol projecte aïllat de les capelletes. Si cada persona i cada sector va a la seva, es perden oportunitats. Si es té clar quins són els orígens i no es vol perdre la identitat, podrem seguir fent història. Eram quod es, eris quod sum

 

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -