03 d’octubre 2015

 
Un cafè a la terrassa prop del mar i el vent bufant-nos el clatell mentre conversem, compartim, recordem, ens acompanyem i renovem. Somriures i rialles, el plaer de saber-nos a prop. Més somriures i més rialles. Tots nous. 


Passos compassats pel passeig i el silenci que reté paraules i preguntes tot donant el toc necessari d'intimitat i la pausa. Un viatge a dues rodes pels carrers plens de memòria i les cases rejovenides per evitar el pas dels anys. 

Un nou espai i la descoberta del coneixement que ens fa créixer plegats i no ens atura, ara no. Si rius et faig una foto. Clic! tan maca com sempre. No, perdona, encara més!. Que el temps no perdona i regala delicadesa als teus gestos i bellesa a la teva ànima. Clic! Una altra foto. Aquesta és la nostra.

 Escrit penjat el 23 de juny del 2008 al blog "La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua"


Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -