AGRICULTURA MENTAL

Enceto la setmana parlant de solidaritat i d’una campanya que vol conscienciar a tothom de la realitat que està vivint una part de la població del nostre país. Parla dels milers d’avis que han de mantenir, amb les seves pensions, als seus fills i nets. Molts d’ells, deixen de menjar bé, o de menjar res, per garantir una bona alimentació als seus descendents.  Ja sabeu què en penso del concepte de la solidaritat. Primer cal ajudar als veïns que tenim al nostre bloc, al nostre carrer i a la nostra ciutat. Després, si ens queda temps, ja prendrem part a campanyes a la India, Àfrica o els països sud-americans. Òbviament, hi ha casos extrems com el que ara viu Europa amb els refugiats, que ens superen i cal atendre.  Però tornant a la realitat més quotidiana, la que ens afecta tot l’any, el problema que reflexa aquesta campanya d’Educo, a la qual us convido a participar, és ben real i cal aplicar formules urgents per eradicar-lo. 

Fa quasi cinc mesos que col·laboro amb el Menjador Social de Bonavista, a Tarragona, aportant el meu granet de sorra que es tradueix en diferents tasques però principalment la de difondre l’activitat d’aquest espai per donar-lo a conèixer a la societat. La meva amiga Raquel n’és la gerent i la responsable d’aconseguir que tot funcioni, que el voluntariat faci les seves funcions, que no falti menjar per cuinar ni gent per servir-lo, que tot estigui net i endreçat, que els aliments que se’ls donen es vagin a buscar i s’emmagatzemin en condicions... És indubtable la gran tasca que realitzen associacions com la que impulsa aquest menjador a Bonavista en pro de les persones que més malament ho passen. Ara, amb la crisi, són moltes i cada dia més. Al menjador, compartint amb aquestes persones, tens una idea real de com està el nostre país i de com han de subsistir algunes famílies senceres que únicament tenen com a recurs per menjar aquests espais socials.  Hi ha casos veri...

Us proposo gaudir d’un vídeo que demostra que les persones ens ajudem els uns als altres quan arriba el moment. Un nen que va patinant pel carrer cau i un treballador d’una obra de la zona l’ajuda a llevar-se. I a partir d’aquí hi ha una meravellosa cadena humana que val molt la pena veure. El vídeo s’acompanya d’una cançó amb una lletra molt positiva que canten els Matisyahu, un tema que es diu “One day”. Espero que us agradi. 

Ho deia fa uns dies i ho mantinc perquè fa 41 anys que ho penso i no canviaré ara algunes idees fermes que sempre m’han acompanyat. En aquest món cal ser individualista quan es tracta de tirar endavant projectes empresarials per evitar destrosses i disgustos posteriors.  S’ha d’estar obert a col·laborar puntualment, fent de suport o demanant que els altres te’l donin a tu, però no arribar a enteses quan hi ha diners pel mig. I parlo per experiència i no per desconeixement tot respectant, quedi clar, les opinions de tothom. Aquest cap de setmana, i per aquí ve el text que escric, hem generat amb alguns amics un debat sobre aquest tema arran del post penjat l'altra dia, molt llegit per cert, i hi ha hagut diversitat d'opinions però al final la majoria tenen una opinió similar a la meva. El què si tinc clar és que la col·laboració s’ha de prestar sempre a aquells col·lectius que, lluny de ser empreses o agrupacions amb ànim de lucre, són institucions o entitats que ...

Les Enfoires és un projecte creat fa molts anys per un ampli grup de cantants francesos. Liderats pel gran humorista Coluche, van inventar el projecte Les Restos di Coeur traduït en una cadena de restaurants on es dóna de menjar a la gent sense recursos. Generada la criatura, Les Enfoires es dedicaven, i encara ho fan, a fer concerts per tota França per a recollir diners a més de gestionar els restaurants. El destí es va endur en un accident de cotxe al Coluche però el projecte es va mantenir i aquesta associació musical de cantants es va mantenir. Entre els duets que formen sobre l'escenari, o trios i grups de més cantants, sempre hi ha el final del   concert amb l'himne creat al seu dia i on sempre hi ha, de fons a mena de record, la foto del Coluche. Entre els creadors del projecte, a part de l'humorista, i són també els Frederick Goldman Jones, grup del qual en parlaré un altre dia però del qual recordo que el meu germà Carles en va comprar un CD d'un concer...