Header Ads

TOCA AJUDAR



Fa quasi cinc mesos que col·laboro amb el Menjador Social de Bonavista, a Tarragona, aportant el meu granet de sorra que es tradueix en diferents tasques però principalment la de difondre l’activitat d’aquest espai per donar-lo a conèixer a la societat. La meva amiga Raquel n’és la gerent i la responsable d’aconseguir que tot funcioni, que el voluntariat faci les seves funcions, que no falti menjar per cuinar ni gent per servir-lo, que tot estigui net i endreçat, que els aliments que se’ls donen es vagin a buscar i s’emmagatzemin en condicions...

És indubtable la gran tasca que realitzen associacions com la que impulsa aquest menjador a Bonavista en pro de les persones que més malament ho passen. Ara, amb la crisi, són moltes i cada dia més. Al menjador, compartint amb aquestes persones, tens una idea real de com està el nostre país i de com han de subsistir algunes famílies senceres que únicament tenen com a recurs per menjar aquests espais socials. 

Hi ha casos veritablement dramàtics, dels que et posen la pell de gallina i toquen l’ànima. Sents impotència al pensar en els desequilibris socials i econòmics als que se sotmet a la nostra societat però t’alleugereix el fet de veure que els qui tenen menys recursos també tenen a persones que els tracten bé i els ajuden. No estan sols ni abandonats, almenys algunes hores del dia. 

La pobresa ha arribat a tots els racons. No hi ha dia que no vagi al supermercat i surti amb més compra de la prevista. Duc les meves coses i els aliments que m’ha demanat alguna de les persones que són a la porta de l’establiment perquè no poden menjar i alimentar als seus fills però ho aconsegueixen amb la generositat dels altres. 

I escric aquest text des de la humilitat més gran que pot tenir la meva persona. L’escric perquè sé que sempre hi haurà qui llegirà això que acabo d’explicar i sentirà la necessitat d’anar a la recerca d’alguna d’aquestes persones a les portes del super o d’entrar en un menjador social i fer la seva petita però gran aportació. En solidaritat sempre se suma i mai es perd res ni es deixa perdre.  

FOTO: Un dels àpats servits el Menjador de Bonavista

6 comentaris

Magnolia. ha dit...


i es amb l´orgull de mare , que sento cap als dos fills , al que al seu dia els vai donar a llum i que tant solidaris son , un cap al menjador per a nens i tu per paliar las necesitats dels adults , tot que se que no ets creient ,que Deu et doni força per continua aquesta labor , un peto molt fort

Oscar Ramírez ha dit...

Magnòlia, moltes gràcies. Allò que aprens de petit gràcies a vosaltres, els pares i els avis, et configura en certa de manera de cara al futur, quan ets gran. Som allò que volem però l'essència és l'herència dels aprenentatges dels valors que ens vareu inculcar. I és per estar-vos etenernament agraïts. Un petó molt fort mare.

Anònim ha dit...

En estos momentos la solidaridad es básica y esencial si no queremos que todo se vaya al traste. Entidades como el comedor que explicas lo hacen posible todo y hay que agradecerles su labor.

Mi enhorabuena para todos ellos.

Anònim ha dit...

Igualment jo em trobo gent a les portes del carrefour i el mercadona que demanen menjar i necessiten sobreviure de la manera que els sigui possible.

Oscar Ramírez ha dit...

Anònimo estoy muy de acuerdo contigo cuando destacas la labor de estas entidades ya que sin ellas, como explicas también, todo podria ponerse en peligro y se aumentaría aún más la diferencia entre las clases sociales. A menudo se tiende a querer ayudar al tercer mundo pero no se ve que en este que habitamos ya hay problemas suficientes como para pensar en lo cercano.

Gracias por el comentario.

Oscar Ramírez ha dit...

Anònim, cada dia hi ha més persones a les portes dels supers. Els hem d'ajudar si podem.

Amb la tecnologia de Blogger.