Header Ads

A PROPÒSIT DEL DIA MUNDIAL DE LA RÀDIO



Tot té el seu Dia Mundial i avui, 13 de febrer, és el de la Ràdio. M’he esperat fins ara per escriure aquest post mentre feia recompte de la meva trajectòria a aquest mitjà perquè avui m’han entrevistat d’una emissora algueresa per preguntar-me dades que ni jo sabia en aquell moment (hores de ràdio fetes, entrevistes realitzades i altres coses). 

Ben mirat, el resum de la meva experiència radiofònica és certament intens. Dos anys a Cadena Nova, tres anys a la Cope, dos anys a Onda Cero i set anys a Onda Rambla. En total, sense sumar les col·laboracions a Ràdio Music Club que van ser un altre any i mig, he estat catorze anys com a professional a diferents emissores. Calculo que, tirant curt, hauré fet unes 10.000 entrevistes i més de 15.000 hores de directe. Es diu aviat però costa assumir-ho i més ara que ho veig des de la llunyania. 

Com a periodista que també he estat redactor a diaris i he treballat a la televisió, em quedo sense cap dubte amb la ràdio com mitjà on em sento més còmode. Hi he treballat a plaer, he gaudit i m’ha permès conèixer a grans persones que ara són grans amics. El llistat és molt ampli i disculpeu-me si em deixo a algú però faré una relació d’alguns dels companys amb qui he compartit aquest món de les ones. 

A Cadena Nova el Joan Altadill, Francesc Gispert, Carlos Peiso, Francesc de Sola o l’inoblidable Antoni Campos que va ser el meu mestre radiofònic.  

A la Cope el Marti Margalef,  Manel Bautista, Ferran Calabuig i l’Ángel Gómez. 

A Onda Cero la Isabel Martínez, el Xavier Reverté, la Silvia Jiménez o el Manel Elipe. 

I a la meva estimada Onda Rambla (en dues etapes)... el Pitu Tarrasa, la Maribel Alvaro, el Santi Montesinos, Eduard Vicente, Sonia Olivé, Benigne Rios, Ramon Ferré, Jordi Benavent, Mar Roca i aquell amic meravellós que ens va deixar fa uns mesos, el Rafa González. 

A la ràdio aprens molt tant de l’ofici com de la vida. Tens ocasió de conèixer i entrevistar gent molt coneguda, d’integrar-te en el teixit social, econòmic i polític de les ciutats, pots aconseguir cert poder i reconeixement però sobretot en treus un fet: que la ràdio és una altra forma de vida i de viure. O l’estimes o no la suportes. I jo, n’estic enamorat. 

Visca la ràdio!

Ha triat aquesta foto, de tot l'equip d'Onda Rambla de l'any 1997, on només hi falta la Sonia Olivé. Quins bons records...

2 comentaris

Miguel Villalba "Elchicotriste" ha dit...

genial!

Oscar Ramírez ha dit...

Moltes gràcies amic! Una abraçada Miquel.

Amb la tecnologia de Blogger.