16 de febrer 2014



L’hivern ha glaçat els arbres als boscos del nord, a la Islàndia sempre fosca pel solstici. Les branques criden reclamant el seu espai, atapeïdes i amb por. El silenci grinyola en cada copa intacte que el vent cru de la Siberia, resseca sense treva. 

No hi ha vida en el boscatge ni pausa en els laments dels gegants inerts que la terra captura. I la lluna, blanca com el gel de tot el dia i mestressa de les hores, gaudeix en el paisatge fet a mida. 

Nota: Aquest text, exercici d’agricultura mental, no està escrit mirant cap paisatge. És un bròquil vist d’a prop. Podeu ampliar la imatge.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -