AGRICULTURA MENTAL

Tenia pendent una frase que va dir aquest dimecres el president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Rafael Gabriel, en el transcurs de la tertúlia sobre patrimoni que es va fer a Canal Català Tarragona i a la qual vaig assistir com a contertulià. Al final del programa, vaig llegir una notícia publicada a la web de l’Arqueològica Tarraconense que diu, textualment, així: Després de gairebé tres anys de “forçada” incomunicació a la qual la nostra societat s’ha vist condemnada en la relació amb l’alcaldia de Tarragona el President i el Secretari de la RSAT han estat rebuts per l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i la Sra. Begoña Floria, Tinent d'Alcalde de Participació, Comunicació i Societat de la Informació. I acte seguit li vaig preguntar al senyor Gabriel: Què ha passat? Hem perdut quatre anys Va ser la resposta d’una persona que sempre diu les coses a la cara i amb claredat, una persona que presideix l’entitat referent en arqueologia i patrimoni de la ciutat i que és...

Tot està perdut quan els dolents serveixen d'exemple i els bons de mofa. Frase dedicada al periodista Manolo Lama per la seva falta de respecte amb un sense sostre que podeu veure al següent vídeo. Sense paraules. Lama ets tot un il.luminat.

Hi ha gent que està més mona calladeta i si a sobre s'han dedicat a la política, millor. L'art dels qui governen és, sovint tot i que hi ha excepcions, errar quan manen i donar lliçons un cop s’han jubilat de la vida pública. Aquest cap de setmana hem pogut llegir declaracions interessants d’aquests personatges. Felipe González diu en una entrevista a El País: “la toma de decisiones en la UE es diabólicamente ineficaz”. Ara l’expresident del govern espanyol ens descobreix la sopa d’all quan tots sabem, malgrat hi ha qui ho negui, que la política que es fa a Brussel•les passa per cobrar a final de més per fer el teatre en una cambra on hi van els elefants que busquen cementiri polític. Fa pocs mesos, a XL Semanal, José Maria Aznar deia: “Yo sé cómo salir de la crisis”. Aquest altre expresident oblidava que els inicis de la crisi es produïen durant el seu mandat i que, qui va començar a inflar la bombolla immobiliària i la pilota de despeses dels espanyols, va ser el seu gover...

Hi ha grans frases que passen a la història i la del Fiscal del Tribunal per Iugoslàvia, Serge Brammertz, és una d'aquestes. A pocs dies per l'inici del judici que portarà davant la justícia l'exlider de Sèrbia, Radovan Karadzic, el fiscal espera que es pugui detenir al general Ratko Mladic, cap militar i botxí de les ordres d'aquell govern. Karadzic ordenava la matança i Mladic la portava a escena a la perfecció. El resultat van ser més de 8.000 homes musulmans assassinats a Sbrenica i unes altres 12.000 víctimes a Sarajevo. Són dos dels municipis on van actuar Mladic i Karadzic però la llista arriba a la trentena de pobles. La frase del fiscal Serge Brammertz que avui destaco per la seva importància és aquesta: "El més important no és el nombre de morts a Sbrenica. El més important és saber perquè els van matar." Crec que no cal afegir-hi més a part de dir-li a Bremmertz que SI, que té molta raó perquè el primer que hem de saber és què passava per aquestes m...

Primer van tenir la gosadia de dir que els venedors ambulants que es passen tres quartes parts del dia fugin de la Policia Local guanyen cada mes uns 5.000 euros. La frase va passar a la història de les estupideses i va quedar recollida en aquest post . Ara ens diuen que a Cambrils els venedors ambulants s'han tornat més agressius i que perilla la integritat física dels agents de la municipal. Com no estan prou contents de la persecució diària contra aquesta pobre gent, distribuïdors meus si parlem de música o ulleres de sol, ara els pengen l'etiqueta de violents i així ja hi ha motius per començar a repartir llenya amb excuses (tot arribarà i ho explicarem). Al voltant d'aquest tema cal que destaquem la frase d'un il·luminat, el president de la Unió de Botiguers de Cambrils, Salvador Colom, qui recentment ha dit, textualment com recull la Revista Cambrils, el següent: "Els venedors ambulants il·legals, a banda de fer-nos la competència, donen molt mala imatge de C...

Al Ministre de Treball, Celestino Corbacho, li hem de donar un 10. Encara millor, una matricula d'honor. Entra en aquesta secció d'il·luminats per haver dit una veritat més gran que les mentides de Zapatero (i mira que són grosses). Corbacho ha tancat la boca als bancs i caixes que ara es permeten el luxe de donar consells als ciutadans a qui acusen d'haver malgastat en temps de bonança. Les acusacions les fan els mateixos bancs i caixes que ara mamen de l'estat amb les ajudes que els han donat i que enlloc de destinar a les pimes, es guarden per generar més ingressos particulars per a les seves arques. Bé, el Ministre Corbacho els ha dit tot això: "Ya que desde el sector financiero se dan tantos consejos al sector laboral, voy a recordarle una cosa: que es el culpable de la situación del ladrillo. La inflación del sector inmobiliario, quien la amparó, quien la promovió fue el sector financiero" "No se hubiese construido tanto en España si las hipotecas n...

Sóc una persona molt permisiva i entenc molts conceptes de l'art que molts altres podrien criticar. Això deu ser fruit dels anys que vaig estudiar a l'Escola d'Art de Reus. Per tant, puc arribar a comprendre certes excentricitats però no pas les "anades de bola" dels molts tocats de l'ala que caminen al nostre costat, al mateix món que nosaltres. Els 200 frikies guillats que ahir van decidir pujar les rambles de Barcelona tot ballant el Moonwalk de Michael Jackson no tenen gaires qualificatius a parts dels ja citats. En tot cas, són il·luminats i més que gràcia, fan pena al veure'ls així, en ramat tot imitant el seu idol que era una persona a qui ja vam citar el dia que la va palmar. Perdoneu que ho digui així però crec que hi ha persones que es moren i personatges impresentables que la palmen. Si us plau, eviteu que els vostres fills, amics, familiars adults i essers estimats vegin les imatges que veureu al vídeo que han penjat tots els diaris. Ho heu...

Fa pocs mesos un membre de l'equip de govern de l'Ajuntament de Cambrils va tenir l'atreviment de dir: la qualitat de televisió de Cambrils és molt alta. Tenim un personal molt qualificat, tant qualificat que altres televisions els volen a les seves plantilles i els venen a buscar. En televisió, juguem a la Champions. Ara que l'oposició cambrilenca ha posat els números sobre la taula, tot té la seva explicació . Fins i tot les il·luminades declaracions del regidor de govern. Segons aquestes dades, si comparem què costa cada any la televisió cambrilenca a les arques municipals (que són les butxaques dels cambrilencs) i dividim la xifra entre el nombre d'habitants surt el següent: A un cambrilenc, la televisió li costa 15,82 euros l'any. A un tarragoní 2,08 euros o a un de Salou 3,63 euros. Una altra dada que posa els pels de punta: Un minut d'emissió de Televisió de Cambrils costa 34,40 euros i una hora costa 2.064 euros, segons l'oposició. Ara s'entè...

Us aconsello que llegiu la darrera entrevista que li han fet a l'Eduard Boada , expert en entrepans, mestre cocteler i personatge autentic de la Tarragona més emblemàtica, la dels racons i paisatges irrepetibles. El document el podeu llegir avui a les pàgines centrals del Diari de Tarragona i, tractant-se de l'amic Boada, no té pèrdua per què és ple de petites perles, frases autèntiques que només poden sortir del mestre Boada. Per a ell, fer entrepans és un art i, com a bon artista que és, sempre presenta al públic bones obres. L'Eduard és una persona senzilla que és feliç obrint mig dia per a fer els seus entrepans o, si li caus bé i té massa feina, dir-te que entris tu a la barra i te'l facis. En tot cas, llegiu aquesta entrevista de la qual en destaco una frase genial: Ahora con medio dia de trabajo estoy feliz porque tengo mi público. He llenado el aforo, he acabado el pan, butacas llenas, éste es mi teatro.

Aquesta setmana la frase del nostre il·luminat és inexistent, es tradueix en un silenci. Parlo del president del govern, Zapatero. El diumenge, confirmada la derrota del seu partit, va desaparèixer i no va tenir sinceritat, humilitat ni "talante" per trucar al guanyador de la jornada, el seu rival Rajoy. Zapatero ha amagat el cap sota l'ala, ha actuat com un autèntic covard. Ja sabem en qui no hem de confiar mai més suposant que algun dia hi haguéssim confiat. Com ZP no té cap frase n'hi regalem una de Johann Wolfgang Goethe nosaltres: El cobarde sólo amenaza cuando está a salvo.

L'il.luminat d'avui es diu Ricardo Benjumea i és el redactor en cap de la revista Alfa y Omega. Aquesta publicació setmanal l'edita l'Arquebisbat de Madrid i aquest senyor s'ha permès el luxe, va ser en el penúltim número de la revista, de parlar sobre el sexe quan aquest es practica al matrimoni o fora d'ell. Benjumea, exemple de l'església més carca que ens trasllada als temps de la Santa Inquisició, té clar que l'únic cacauet vàlid és el que fan els casats i les altres maneres de sexe s'han de condemnar. Aquest personatge va publicar textualment aquesta frase: "Cuando se banaliza el sexo, se disocia de la procreación y se desvincula del matrimonio, deja de tener sentido la consideración de la violación como delito penal" No content amb aquesta perla, Benjumea remata la seva incontinència verbal tot dient que si el sexe es practica fora del matrimoni: "Debería equipararse a otras formas de agresión, como si, por ejemplo, obligáramos...

Amb aquest post enceto una secció que tindrà continuïtat i que arribarà cada divendres. Il·luminats´té com a protagonistes les frases sense sentit, desafortunades o dolentes de diverses persones. La primera, la que enceta aquesta secció, va sortir per lla boqueta de José Manuel Tourné que és director general de la Federació per a la Protecció de la Propietat Intel·lectual (FAP). La va deixar anar fa pocs dies a Cambrils i diu així: "Un venedor del top manta pot arribar a guanyar fins a 5.000 euros al mes" Per dir aquesta frase, s'han de tenir la boca ben grossa i els pebrots ben posats. I l'SGAE "suma y sigue", pitjor que els que roben a l'alta mar a Somàlia.