22 de novembre 2009


Hi ha gent que està més mona calladeta i si a sobre s'han dedicat a la política, millor. L'art dels qui governen és, sovint tot i que hi ha excepcions, errar quan manen i donar lliçons un cop s’han jubilat de la vida pública. Aquest cap de setmana hem pogut llegir declaracions interessants d’aquests personatges. Felipe González diu en una entrevista a El País: “la toma de decisiones en la UE es diabólicamente ineficaz”.
Ara l’expresident del govern espanyol ens descobreix la sopa d’all quan tots sabem, malgrat hi ha qui ho negui, que la política que es fa a Brussel•les passa per cobrar a final de més per fer el teatre en una cambra on hi van els elefants que busquen cementiri polític.
Fa pocs mesos, a XL Semanal, José Maria Aznar deia: “Yo sé cómo salir de la crisis”. Aquest altre expresident oblidava que els inicis de la crisi es produïen durant el seu mandat i que, qui va començar a inflar la bombolla immobiliària i la pilota de despeses dels espanyols, va ser el seu govern.
També llegeixo que Pasqual Maragall ha emplaçat als partits politics a “acabar amb les seves dictadures i a defensar un sistema electoral de llistes obertes”. La petició, demagògica, la fa una persona que va imposar la seva dictadura per encapçalar les llistes electorals i per col•locar als qui va voler com a relleu.
Per acabar dues perles de dos politics en actiu. Mariano Rajoy ha dit aquest cap de setmana: “no tenemos nada que ocultar. Tenemos propuestas para combatir la corrupción y las haremos llegar al resto de partidos. Hay que prohibir los regalos y propongo una reforma del Código Penal”. Tot això amb el cas de Camps ben obert i la resta de capítols de corrupció i trànsfugues sobre la taula.
I Manuel Chaves, vicepresident del govern, parlava fa poques setmanes del cas de l’Ajuntament de Benidorm com un “caso de transfugismo” i el seu cap, Zapatero, el feia callar negant aquesta realitat. A les comarques de Tarragona portem uns mesos moguts amb mocions de censures i trànsfugues populars i socialistes i coneixem el tema a fons.
Resumint, obren la boca pel plaer d’obrir-la però de cada deu paraules que diuen la meitat són mentida. Els hem votat, toca aguantar-los.

4 Responses so far.

  1. Tortosí says:

    tots los politics estan mes guapets calladets. parlar per parlar, com el programa de la radio.

  2. Tortosí, sexe oral, que dirien uns altres.

  3. Riudomenc says:

    I a Cambrils què mano? Hi ha cada xupoptero. Menys mal que a alguns ja els queda poc d'anar tirant de la rifeta. Quina colla de vividors!!

  4. Riudomenc, veig que ho tens ben controlat això! jajajaja. Com tu dius, a alguns ja els queda poc però la llista dels que xupen és llarga i cada cop més gran. Ja se sap, favors deguts: càrrecs de confiança ben asseguts.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -