Header Ads

DIARI D'EGIPTE (7): A CASA, L'AIGUA


L'aventura egípcia ha arribat al seu final. Ja sóc de nou a Cambrils, a casa. Ara toca analitzar la feina feta i compartir amb els altres els moments d'oci, entregar els regals, comentar les fotos, respondre les preguntes. A nivell professional em sento molt content per haver pogut participar a l'assemblea general del MIO, l'Oficina Europea per al Medi Ambient, la Cultura i el Desenvolupament Sostenible. Hi havia representants d'una vintena de països mediterranis i entre ells, un servidor, tot un plaer.
També estic satisfet per haver assistit a la conferència internacional sobre l'aigua organitzada pels governs egipci i holandès i amb la participació de quasi 300 convidats d'arreu del món, tres d'ells de l'Estat Espanyol. Aquesta conferència ha servit per marcar una estratègia de cara a la cimera de Copenhage. S'ha arribat a una conclusió molt important: o comencem a cuidar els nostres mars i oceans o el canvi climàtic arribarà abans d'hora i amb uns resultats irreversibles. Uns diuen que la culpa és de la pesca, altres que és dels petroliers, altres culpen factors diversos però tots conclouen que l'actual humanitat s'ha pensat que els nostres mars són contenidors que ho acullen tot al fons marí sense cap problema. No hi ha una única política de la cura de les aigües internacionals perquè cada país se'n ocupa de les que té al seu abast. No hi ha cap lluita per aconseguir unes lleis universals perquè hi ha masses interessos creats, massa especulació, massa monopolis.

I la cosa pinta malament, no es veu cap canvi a curt o mig termini. Els oceans seguiran plens de petroli, de contaminació, sent sobre explotats per les males arts de la pesca que practiquen alguns països. Tots en tenen la culpa, ningú es pot salvar de la crema però tothom es renta les mans. Aquestes conclusions són extretes d'una conferència n també hi havia parlamentaris convidats malgrat alguns d'ells hagin aprofitat que els pagaven els viatges i les despeses per fer turisme i no aparèixer a la reunió. Si veiem la passivitat a aquests nivells on encara es podria fer alguna cosa per instar als governs a canviar, què podem esperar?
Personalment ha estat tot una experiència enriquidora, molt pesada per les moltes hores de xerrades i debats, però del tot profitosa. Com a mínim sé que en cap moment portava els papers mullats i que les aportacions, encara que siguin petites, serveixen per a fer reflexionar als altres.
Amb aquest post, tanco oficialment el Diari d'Egipte tot esperant que us hagi agradat.

2 comentaris

Agnès S. ha dit...

La panxa bé?
Només es curiositat, eh?

Celebro hagi estat tant interessant, i t'ho hagis passat bé com a viatge., però amb el que conclueixes...un pèl desesperançador.

Per cert, algún transtorn gàstric?...no cal que em contestis, només és curiositat eh? ...es que en se de varis que... :-))))

Oscar Ramírez ha dit...

Agnès, la panxa bé. Mentre no beguis aigua de l'aixeta d'allí o glaçons feta amb la mateixa aigua, et conserves bé. El menjar és molt bo i el te, com el fan amb aigua bullint i es moren tots els microbis, és una passada.
Sobre les conclusions que faig, ja sé que no criden a l'optimisme però són rels. La cosa pinta malament.

Amb la tecnologia de Blogger.