DIARI D’EGIPTE (3): PA, FLORS I VIOLES


-->
De la tercera jornada a El Caire n’he extret moltes bones conclusions. La primera és que si saps anglès tens moltes més portes obertes i més possibilitats de viatjar. La segona és que viatjar segueix sent un dels meus plaers vitals. La tercera, que treballar en allò que t’agrada i si a més tens llibertat de moviment, no té preu. I la quarta, que sempre estaré gras perquè m’agrada massa provar nous sabors i això topa frontalment amb la típica dieta on t’eliminen els petits plaers com el pa o la cervesa. Totes aquestes conclusions són fruit d’un dia molt dur de feina, ple de reunions i conferencies on s’ha d’escoltar atentament i també dir la teva en un intent d’enriquir el diàleg. A Egipte no hi he vingut de turista i en aquesta vida mai hi ha flors i violes.
A hores d’ara estic, literalment, rebentat. Però la satisfacció supera l’esgotament físic i em disposo a anar a dormir conscient que demà tinc una jornada encara més intensa que la ja superada. Avui he estat treballant a la seu de la Lliga dels Estats Àrabs, un edifici emblemàtic a El Caire i també a la resta d’Orient. Els qui hem pogut passar-hi la jornada hem rebut un tracte digne dels caps d’estat i demà compartirem taula amb ministres de diversos països com El Líban o Grècia.
Aquest diumenge no he vist res més de la capital egípcia. Bé, he tafanejat les botigues de l’hotel però això no compta. Pel que fa al menjar us vull parlar del pa egipci. Hi ha moltes varietats i moltes d’elles porten cereals. El més popular és el que he fotografiat a la quarta planta de l’hotel, a la sala on dues dones molt amables el fabriquen artesanalment. Es diu chapati i és deliciós i molt viciós. No ets capaç de menjar-te’n un de sol. Els egipcis van inventar aquest tipus de pa i també van crear la cervesa, la meva beguda preferida. La més popular es diu Sakara Gold i ben fresca és una autèntica delícia. Demà intentaré fer una escapada al Museu Egipci perquè el tinc a un cop de pedra de l’hotel i encara em queden milers de coses per descobrir. Ja us ho explicaré.

-->

Comentaris

Anònim ha dit…
Aquest pa és una passada de bo però aquí no se'n troba.
Oscar Ramírez ha dit…
Anònim. Sort d'això. Crec que cada cosa té el seu lloc. Si aquí poguèssim comprar de tot no caldria viatjar. I si, és molt bo.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS