14 de novembre 2009

He de reconèixer que no sóc cap amant de la poesia malgrat Federico Garcia Lorca, poeta del qual en tinc totes les seves obres i les que parlen d'ell, és un dels meus referents literaris. A casa hi tenim més de 2.000 llibres i la poesia ocupa un espai reduït i secundari.
Feta aquesta concessió, he d'admetre que la poesia és un instrument de comunicació que m'agrada quan es fa senzilla de llegir i fàcil de comprendre. Quan la poesia et toca aquell tapís de la felicitat que tots tenim i el debilita amb els sons, de les rimes o sense rimar, i les paraules ben posades i sensacions ben explicades, aquesta paraula, poesia, guanya força i esdevé realitat.
Un viu de la realitat i dels moments que gaudeix a nivell personal, sentimental, emocions diverses, viatges acabats o per acabar, pensaments i cansaments.
Explico tot això per parlar-vos del llibre Pellizcos del alma de l'Ángel Juárez.
Ell, l'Ángel, és tot un personatge, una persona vital, un d'aquells que sempre et venen de cara i expliquen allò que hi ha tal i com és, que no s'amaguen els defectes i proclamen les seves virtuts (qui ho farà si no un mateix en aquest món ple d'enveges?).
Vaig tenir ocasió de conèixer a l'Ángel ara fa quasi 20 anys. Jo m'iniciava en el món periodístic i ell tenia ja la pell cremada de lluites veïnals i sindicals. Era, és, una d'aquelles persones que et dóna joc a les entrevistes i en certs moments, aquest tarannà, s'agraeix i s'aplaudeix passats els anys.
Ara tinc el plaer de treballar amb ell, de ser el Cap de Premsa i Comunicació de les moltes entitats i fundacions que ell presideix, fruit del seu esperit lluitador i de la capacitat que té per a reunir i agrupar col•lectius mancats de veu i portar-los al debat més important que puguin fer els polítics de torn.
Per a mi, Pellizcos del Alma és una molt bona obra. No ho dic per dir. Té racons, missatges amagats, carrerons desconeguts, misteris fets paraula. És un laberint espontani dibuixat a la perfecció, amb ordre, sense cap caos, perfilat amb la saviesa d'una persona que estima i s'estima.
A tot això s'hi suma un altre fet: L'Ángel és un bon lector i millor rapsoda. Quan escoltes com llegeix una de les seves poesies, entens el perquè l’ha fet, se la fa seva.
Poques vegades he escoltat bons poetes recitant els seus textos, recordo a Mario Benedetti, com ho fa l'Ángel. Hi posa vida i emoció, és la seva criatura i l'alimenta a la perfecció. Si, és possible parir i fer créixer al nen.
A tots aquells que i aquelles que hi vulguin buscar negativitats com a moda, enveges com a forma de sentir-se millors ells mateixos, crítiques per tapar la seva ineficàcia, només cal dir-los una cosa: les ànimes més pobres només es conquereixen amb regals i els regals poden ser econòmics o d'altre caire però sempre són regals i les ànimes, no pas les persones, segueixen sent pobres. I els regals els fan aquells que ells creuen que és el seu enemic.

Als qui volgueu venir, avui dissabte, a dos quarts de nou de la nit, us esperem a la presentació oficial del llibre Pellizcos del Alma de l’Ángel Juárez. Serà a La Vaqueria de Tarragona, amb recital de poesia i molt bona música.

8 Responses so far.

  1. mossèn says:

    la única poesia que conec és la d'una dona nua ... salut

  2. DAVID K says:

    És molt bon paio el Juárez. I també té perill per als qui governen, per això sempre el critiquen, per ser gent que empeny altra gent.

  3. Anònim says:

    Se'm fa extrany llegir aquest article...i més quan et segueixo de fa molts anys...

    Conec aquest personatge de fa molts i molts anys i sé com és. Si ara treballes amb ell (cosa que em sorpren) també tu ho deus saber i tot i així l'elogies. S'omple la boca de bons propòsits que acaben derivant en un propi lucre, única i exclusivament.Per mi has perdut la credibilitat que t'havies guanyat en molts dels teus blogs.

    Ara em titllaràs de ser un envejós, potser si, a tots ens agradaria viure tant còmodament com ho fa ell a costa de no moure un dit...tot i que sincerament, jo no viuria molt tranquil amb mi mateix...

  4. Mossèn, m'ho imaginava, jajaja.

  5. David, és el que té ser popular i estar anys al capdavant dels moviments socials.

  6. Anònim, mantinc tot el que dic al meu escrit. Treballo amb ell i hi treballo molt a gust perquè és una persona que viu i deixa viure, una màxima que als mitjans de comunicació acostuma a ser una utopia. A certa edat un ja no necessita que el presionin políticament i esta cansat de manar i és per això que no estic en cap mitjà i treballo amb ell, reitero, molt a gust.
    Elogio el seu tarannà perquè, cadascu és com és, l'Ángel sempre et va de cara. Et pot caure bé o malment però sempre et diu les coses com són.

    Tu dius que s'omple la boca de bons propòsits que acaben derivan en un propi lucre i en aquest punt divergeixo del tot. Fa cinc mesos que treballo amb ell i he vist moltes realitats, cap bon propòsit amb lucre propi. Aquesta afirmació és únicament teva.

    I per acabar, no et titllaré de res. Si dius que ets seguidor d'aquest blog (que no és pas un diari digital, és un espai d'opinió particular) sabràs que mai critico les critiques dels lectors i, encara menys, els insulto o qualifico de res. I si he perdut la credibilitat que, segons tu, m'havia guanyat als blogs, ho lamento per tu però em quedo igual de content i feliç que abans de llegir el teu escrit. Per cert, l'agraeixo de veritat i el respecto. Moltes gràcies per la teva aportació. Espero que segueixis passant per aquest humil blog i deixis les teves opinions i també espero que el proper escrit que penji sigui més del teu gust.

  7. Anònim says:

    Bona nit senyors, totalment d'acord amb l'anònim, que em recorda a un polític honest i valent, que per dir les veritats està com està.

    Els ulls estan oberts, la boca es mou, però el cervell sembla que fa temps que va marxar

  8. Anònim, benvingut, endavant.
    No faré massa aportacions la teva bona i sarcàstica aportació. El metge m'ha recomenat que em calmi davant de comentaris com el teu perquè em possen massa catxondo i tinc "verborrea" precoç.

    En tot cas, per seguir-te el joc de frases i sense abandonar els sempre interessants i negres dialegs de l'escurçó: tens el cap tan espès com una crema espessa que un cap espès ha deixat espessir fins que s'ha quedat tant espessa que no s'ha pogut desespessir ni amb un desespessidor elèctric.

    I el proper cop que entris com a anònim, entra al blog amb un burka. Aquest cop ja t'he vist la cara i no et voldria veure altres parts, jajaja.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -