29 de novembre 2009


Serà un post breu, senzill, humà. Fa tres mesos que va morir el meu germà i estic tan trist i decebut com el primer dia. Els minuts són pedres, les hores semblen roques i els díes, penyasegats, indrets on un es podria fer més fort o, deisaparèixer. Parlo amb els meus familiars i escolto el seu parer i, tot i que no ho diguin, és el mateix. Els meus pares estan fotuts, molt fotuts. No cal que en parli de la meva cunyada o de la meva dona. Tot plegat, a tots plegats, ens sembla una injustícia absoluta.

Jo, intentaré anar endavant però el cap ens convoca a la traició, a recordar el més recent. Vull ser menys recent i menys quotidià. Us estimo a tots/totes.

10 Responses so far.

  1. el mes de març va morir el meu germà gran i se el que dius, i sobretot ara que venen festes

    ànims i com sempre dic guarda-li un molt bon record, estic amb tu i la teva família

    una abraçada

  2. Anònim says:

    Ep, que no me n’enteri jo que estem en hores baixes que m'enfadu molt...i saps que soc molt perillosa enfadada :) fins i tot soc perillosa sense estar-ho.
    Molts Petonetsssssssssssssssssssssss!!!!
    Us estimen molt!!!!!!!!!!!

  3. Maribel says:

    Ep, que no me n’enteri jo que estem en hores baixes que m'enfadu molt...i saps que soc molt perillosa enfadada :) fins i tot soc perillosa sense estar-ho.
    Molts Petonetsssssssssssssssssssssss!!!!
    Us estimen molt!!!!!!!!!!!

  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.
  5. Gràcies pel vostre suport. Crec que aquestes situacions són molt complicades i que hi ha cops que mai se superen. Alguns es poden portar millor que els altres i n'hi ha que són del tot insuportables. Malgrat tot, gràcies de nou pels ànims.

  6. laia says:

    Hola Òscar

    Avui l'atzar m'ha fet anar a petar al teu blog....he llegit la darrera entrada i les teves paraules m'han deixat glaçada.... Fa molt que no ens veiem, de fet, crec que alguns anys i per això no sé si encara et recordaràs de mi..... de totes maneres això és igual. LLegint he tingut la necessitat d'escriure't i, en aquests moments difícils, només em vé al cap enviar-te una abraçada forta!!!

    Laia Casasús

  7. Estimada Laia, moltes gràcies per les teves paraules. Si, encara em recordo de tu i en tinc molt bon record. Ja saps que aquí, en aquest espai, hi tens casa teva (és un dir, és clar). A veure si ens veiem un dia d'aquests. Una forta abraçada per a tu!

  8. Jordi says:

    Ànims Òscar! És molt fotut, però s'ha de mirar endavant. Segurament ell és el que voldria. Una abraçada!

  9. Jordi, moltes gràcies.

  10. MEGATATIS says:

    SIENTO MUCHO OSCAR REENCONTRARME CONTIGO EN ESTAS CIRCUSTANCIAS Y TE MANDO UN ABRAZO MUY FUERTE ,DEJANDOTE UNAS FRASES PARA RECORDAR A TU HERMANO. CADA VEZ QUE VEAS UN ARCOIRIS .. ME VERAS; CADA VEZ QUE VUELEN PALOMAS .. CONMIGO VOLARAS: Y CADA VEZ QUE ME LLAMES MI VOZ ESCUCHARAS.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -