Header Ads

UN DIA "CHUNGO"


M’agrada el títol d’aquest escrit, jajaja. Té doble intenció perquè el “chungo” és el gos de la foto i ara que no el tenim ens sembla una mica “chungo”. M’explico però abans, tranquils, el gos no s’ha mort.
El diumenge a la tarda la Mar va comparèixer a casa acompanyada d’un gos que s’havia perdut i que havia anat a parar al seu costat, mentre ella parlava amb uns amics al mig del carrer. Era un gos de raça, un Samoyedo, molt ben cuidat, net i recent sortit de la perruqueria, i jove. Davant un exemplar com aquest ja tens clar que el gos durarà poc a les teves mans perquè el seu propietari el reclamarà i perquè el primer que va fer la Mar va ser trucar a la Policia Local de Cambrils advertint que l’havíem trobat.
Aquí varem saber que el gos s’havia perdut a la vila, a l’altra punta de Cambrils, i que la Policia Local l’havia dut a la Caserna on els guarden un parell de dies a l’espera que algú els reclami i en cas contrari els duen a la Protectora de Reus. Un cop a la Caserna, el gos es va escapar de la Policia i va caminar fins la zona de Vilafortuny.
En aquest punt cal que algú demani explicacions a la local de Cambrils per saber com se’ls hi va escapar el gos. Fa un any també se’ls hi va escapar una cabra (no és broma) i sembla que enlloc de mans tinguin totxos. En tot cas, el gos va ser a casa fins el dia següent, moment en que la seva propietària va trucar a la Policia Local i li van dir que el teníem nosaltres.
La Mar l’havia batejat, tot fent broma, amb el nom de “chungo” tot i que la bestia era del tot educada i s’asseia quan li deies, no bordava i dormia sense muntar cap escàndol. Tornar-lo no va ser cap problema perquè ja ho teníem assumit. Al final el gos es dia Roco i la seva propietària si que feia la pinta de “chunga”. Encara esperem que ens doni les gràcies com cal i sempre recordarem la cara del gos que, un cop la va veure, es va quedar del tot indiferent i va decidir fer carantoines a la Mar i no pas a la seva mestressa.
Potser el fet que fos la segona vegada que el Roco s’escapava influïa i aquí cal preguntar-se el perquè d'aquest deliri per fugir de casa però aquesta pregunta la deixem per un altre dia. Explico això per compartir aquesta experiència i per a demanar als qui tenen gossos que els cuidin i per dir-los que si se’n cansen, haver-s’ho plantejat abans de comprar-lo a acceptar-lo com a regal. De fet tinc una cosa ben clara: mai em compraré un gos mentre hi hagi les gosseres municipals i les protectores plenes de mascotes abandonades i amb les mirades tristes. És una opció de responsabilitat personal.

4 comentaris

Mon ha dit...

si ja ho dic jo... avegades son mes llestos que nosaltres

Anònim ha dit...

Joer nen, tens una vida molt distreta, t'envejo.

Oscar Ramírez ha dit...

Mon, jo crec que hi són sempre. Ells si que tenen clar el rol de cadascú. Salut amic!
Per cert, la propera setmana inicio la campanya del BACA.

Oscar Ramírez ha dit...

Anònim, distreta però amb moments per a tot, no és pas de flors i violes.

Amb la tecnologia de Blogger.