AGRICULTURA MENTAL

Veient com estan les coses hauran de fer dues lligues de futbol a la Primera Divisió, una per 18 equips i una altra pels dos grans, Barça i Madrid. Amb un pressupost ingent i els millores fitxatges del món no té cap lògica que els arbitres els facin cada partit els regalets que els hi fan. No sóc de caps dels dos i per tant m’importa ben poc les ideologies per les quals es mouen i que són absurdes. Ni el Madrid és l’equip dels que preconitzen orgullosos allò de “ yo soy español, español” ni el Barça és l’equip de Catalunya i es mereix la cantarella de “Visca el Barça i Visca Catalunya”. Els dos són empreses amb l’objectiu de fer diners i plenes de personal estranger però no és de rebut que les decisions arbitrals vagin sempre al seu favor i perjudiquin la resta d’equips de la categoria. Reitero: que els hi organitzin una lliga per a ells solets i les dues aficions s’insultin cada partit però, pel bé d’aquest esport, que deixin jugar als altres en igualtat. Jo, ni Barç...

Faig aquesta pregunta perquè n’estic fart d’escoltar que si ets català, has de ser del Barça i per argumentar la meva visió del futbol, esport que m’encanta i m’enamora. Fa anys que no compro motos ni submarins per més que estiguin de moda. Per a mi, personalment, el Barça no és cap senyal d’identitat i encara menys del patriotisme català. Quedi clar que tampoc tinc cap sentiment de catalanista i que quan es convoqui la consulta sobre la independència a la ciutat de Tarragona, si es convoca algun dia, no aniré a votar perquè a hores d’ara és un tema que no em motiva. Torno al tema esportiu. Considero que avui en dia el futbol és un negoci pur i dur, un negoci que representen totes aquelles empreses que es fan dir “clubs” i que mouen als seus clients, els socis que paguen el carnet de temporada i es compren les samarretes i la resta de marxandatge. Dir que un club fundat a Barcelona o a Madrid i ple de jugadors estrangers és català, és una greu equivocació. Tenir la obligació d’assimil...

Joan Laporta ha jugat amb el Barça i no pas de davanter o de porter. Laporta ha jugat amb el Barça, amb Catalunya i amb els sentiments de moltes persones. La seva presidència ha estat la plataforma ideal per a llençar-se al mon polític i ja se sap que barrejar futbol i política es una greu errada que ningú hauria de cometre. El president blaugrana ha exercit el seu càrrec amb menys cor que egoisme personal per aconseguir, gracies al suport dels qui el van votar, altres objectius pels quals ningú l'hagues recolzat en un primer moment. Ara marxa, havent col·locat abans al seu dofí, per la porta gran. I abans de marxar ja preconitza que esta preparat per a presidir Catalunya . Joan Carretero, lider de redispersament (abans reagrupament) ja ha dit que li donara el seu màxim suport . Dios los cria y ellos se juntan. Un au de carronya i en Joan Carroñero. Que ens agafin confessats però abans que els aficionats blaugranes li recordin a Laporta que amb un símbol del país com el Barça no ...