AGRICULTURA MENTAL

El govern de l’Ajuntament Tarragona s’ha begut l’enteniment. L’última polèmica que han generat ens arriba per la decisió que han pres, diuen que per una ordenança que han publicat, de prohibir la presencia de venedors de palmes a la ciutat si són de fora de Tarragona. La Carme Sanz és de Cambrils, fa 13 anys que venia palmes a Tarragona i enguany ha hagut de col•locar la seva paradeta a la ciutat de Reus. A Europa hi ha lliure circulació comercial però a Tarragona les prohibicions són tan estrictes que s’apropen més a les lleis nord-americanes que compleix segons qui. A la ciutat de Tarragona hi ha unes ordenances que prohibeixen que s’estengui roba als balcons, que s’hi posin bombones de gas butà o que s’hi collin antenes parabòliques i aparells d’aire condicionat. Aquestes ordenances se les passa tot déu pel folre. A la ciutat de Tarragona tanquen locals d’oci durant un mes per una denuncia d’una veïna i altres que locals que SI incompleixen les normatives poden obrir una setmana des...

Els grans canvis són aquells que es produeixen gràcies a una feina intensa i continua, als petits passos que, un rere l'altre, porten a fer-ne un de gros. Els ocells, com els de la foto, van pidolant molles de pa i sempre les agafen una a una, sense excedir-se perquè saben els seus límits de transport. També es marquen un limit de distancia amb les persones per evitar ser caçats o colpejats. Si veuen una molla però aquesta és massa a prop d'uns peus, la donaran per perduda. Són llestos. La llibertat que tenen al seu abast és immensa i són simples ocells. Explico això perquè la foto està feta ahir al davant de la Llotja de Pescadors del Port de Pollença, reconvertida en un restaurant de categoria amb unes vistes de primera. Mentre feia les fotos i pensava en aquesta llibertat dels ocells, un dels clients del restaurant va preguntar on eren els serveis. Un cop li havien indicat, es va quedar al mateix lloc, a la seva cadira de rodes. En aquest edifici reformat, quan es van fer le...

No descobreixo la pólvora dient que les maquines han acabat substituint a les persones però vull parlar del tema perquè fa poc que una coneguda empresa d’assegurances basa la seva publicitat televisiva en aquesta veritat. L’anunci ens pregunta què se’n ha fet del senyor que ens posava la benzina al cotxe o de la persona que ens acompanyava al nostre seient al cinema. Són dos clars exemples d’aquest canvi que us comento i que ha comportat que siguem més independents anant pel món i, de pas, menys humans i menys comunicatius. Evitem entrar al banc i ser atesos per l’empleat de torn quan veiem buit el caixer automàtic. No ens importa fer comandes de menjar ràpid per telèfon enlloc d’anar a buscar el mateix menjar, més econòmic, a la botiga o franquícia de torn. En un hotel, preferim que ens desperti al matí la maquina automàtica que hem programat abans d’avisar a recepció perquè ens llevi la veu humana de la persona que hi ha en aquell torn. Com menys parlem amb els altres, com menys ens ...