ANISE KOLTZ, DOLÇA POESIA
Andar sin llegar a nada hasta convertirse en camino. La poesia d’Anise Koltz m’endolceix aquestes últimes nits. La lleugeresa de les paraules fa més plaents algunes estones i si les escriu aquesta poetessa luxemburguesa, tot és millor. Amb quasi noranta anys, l’Anise manté la capacitat de recrear la bellesa amb paraules que arriben dòcilment i metàfores senzilles. La seva poesia és tan tendra com majestuosa, és com tenir una cambra petita amb pocs mobles però ordenada i ben neta. Si us agrada llegir poesia, us la recomano. De moment, per fer un tast, comparteixo una de les seves perles més agradables a les meves oïdes. Abatid mis ramas cortadme en pedazos las aves continúan cantando en mis raíces Con las piedras arrojadas contra mí he construido los muros de mi casa I, si em permeteu, encara una segona poesia. Aquesta en francès. J’aime te sentir sur moi pont écroulé Ma rivière t’accueillera et polira tes pierres.