AGRICULTURA MENTAL

Quan els reis de Portugal anaven de vacances es retiraven a Sintra, una muntanya boscosa i verda que van omplir de palaus i palauets.  Declarada Patrimoni de la Humanitat el 1995, Sintra és avui en dia un dels pols de major atracció turística per al turisme per la seva bellesa i amb l’avantatge de la seva proximitat amb Lisboa. Hi ha trens que uneixen les dues ciutats tot el dia a un preu de cinc euros el bitllet d’anada i tornada. A Sintra hi ha els palaus de Pena, el Nacional de Sintra, el de Regaleira, el de Setéais, el de Queluz i el de Montserrate . També hi podem veure el Castelo Dos Mouros i el Convento dos Capuchos . En aquest cas, nosaltres varem visitar el Castell dels Moros i el Palau de Pena que són els dos més coneguts. L’accés al castell val set euros i el del palau se’n va als catorze però pots comprar una entrada que serveix per als dos espais i que et costa setze euros.  El Castelo Dos Mouros és realment espectacular. Està molt ben conservat...

Aquesta és la penúltima entrega del Diari de Portugal que us vaig redactant lentament per falta de temps. L’últim capítol el dedicaré a Sintra i aquest el centro en la ciutat de Lisboa tot i que no em vull dedicar a compartir imatges dels monuments més coneguts i a comentar-los.  Òbviament si aneu a la capital portuguesa els heu de veure, no cal que ho digui, però crec que la ciutat té altres elements a destacar. Gastronòmicament la oferta és molt variada i assequible a les butxaques de qualsevol que viatgi. La gent és simpàtica i tothom parla o entén el castellà sense problemes. A diferencia del nostre país, els cambrers i els comerciants són gent preparada pel turisme i dominen els idiomes més parlats de la terra.  Torno al tema per parlar de la primera imatge que, aquesta si, és tot un clàssic. És el tramvia, el número 28, que s’agafa al centre i que puja fins a una zona, la del castell de Sao Jorge , del tot encantadora. És, així de fàcil explicar-ho, com un p...

De les moltes experiències viscudes els darrers dies a Portugal en surten molts capítols d’aquest diari que inicio avui i que enceto tot parlant de la gastronomia del país àmpliament tastada a Porto i a Lisboa.  Perquè el caminant fa camí amb els seus passos però si no s’alimenta bé i refresca la gola com toca us asseguro que hi ha un punt en el qual ja no camina.   La gastronomia portuguesa és rica i variada. Ja sé que sona a tòpic però és ben cert. Abans d'iniciar el recorregut permeteu-me que us avisi que als restaurants et posen un aperitiu abans que demanis res. Acostuma a ser formatge, olives i altres petites degustacions. No són de franc. Si les tastes te les cobren a part i si les deixes se les enduen i no les cobren.  Ara si, comencem. Arribats a Porto els primers plats que varem tastar van ser el bacallà, producte nacional que cuinen en mil varietats, i els camaraos que tot i que semblin els coneguts “camarones” són gambés. Les fan també de moltes ...

He tardat dos anys però avui començo de nou unes vacances. Marxo una setmaneta fora, a gaudir de l'estranger i els estrangers que hi viuen, tot i que als pocs dies ells acaben sent com de casa i tu ho ets per a ells, i a desconnectar del tot. Aquesta vegada no pren telèfon i puc afirmar que estaré gratament aïllat. Me'n vaig al país dels fados i el bacallà, a la pàtria de Pessoa i Saramago, a les terres del bon oporto i els tramvies.  Set dies a diferents ciutats, indrets, racons de món, espais verges encara i propers en poques hores. L'encant de viatjar, si viatges amb ganes, passa per això, per entendre i fer-te entendre. Tot i que, com deia ahir, penso que tots plegats som nòmades efímers. Sempre m'he considerat apàtrida però tampoc em defineixo com a ciutadà del món. Esdevinc, em considero així, ànima contenta i sense pena que dibuixa els seus paisatges a cada pas i gest. Ah! per cert! Per no deixar-vos sense escrits n'he programat set pels set dies...