Header Ads

DIARI DE PORTUGAL (1). CAMINAR, BEURE, MENJAR.


De les moltes experiències viscudes els darrers dies a Portugal en surten molts capítols d’aquest diari que inicio avui i que enceto tot parlant de la gastronomia del país àmpliament tastada a Porto i a Lisboa. 

Perquè el caminant fa camí amb els seus passos però si no s’alimenta bé i refresca la gola com toca us asseguro que hi ha un punt en el qual ja no camina.  

La gastronomia portuguesa és rica i variada. Ja sé que sona a tòpic però és ben cert. Abans d'iniciar el recorregut permeteu-me que us avisi que als restaurants et posen un aperitiu abans que demanis res. Acostuma a ser formatge, olives i altres petites degustacions. No són de franc. Si les tastes te les cobren a part i si les deixes se les enduen i no les cobren. 

Ara si, comencem. Arribats a Porto els primers plats que varem tastar van ser el bacallà, producte nacional que cuinen en mil varietats, i els camaraos que tot i que semblin els coneguts “camarones” són gambés. Les fan també de moltes maneres i en el meu cas em quedo amb el “espeto de camaraos” que és una brotxeta salsada amb espècies i amanida. El pernil, allí se'n diu presunto, també és més que acceptable.

De la riquesa culinària de Portugal cal destacar-ne altres plats i un d’ells el pop que es diu “polvo” i que està de primera a l’estil “lagareira”. El serveixen en una cassola de terrissa amb patates al forn, ceba i alls confitats. A partir d’aquí vaig posant les fotos dels plats per fer-vos la boca aigua i us els comento. Aquesta és la pinta que fa el “polvo a lagareira”. (la foto es pot ampliar)



Els cargolins i els cargols són una altra de les especialitats portugueses. En diuen "caracóis". Els varem menjar primer a Porto, en un petit restaurant al davant del riu Duero, i més tard al centre de Lisboa, al barri de Baixo Chiado. Els cargolins els cuinen amb espècies i estan de primera, un luxe per al paladar. 



Els formatges portuguesos també són molt bons. Us recomano el Queijo de Sao Jorge, producte protegit i que es serveix en amanides, i el Queijo de Nisa que també s’acompanya en amanides o tot sol. El de Sao Jorge el varem menjar a Porto i el de Nisa a Lisboa (en amanida) i a Sintra (tot sol). Són formatges d’ovella amb un gust inicial suau que s’enforteix amb el tast posterior. 



La Cataplana, un altre plat típic portuguès, és una mena d’olla o paella ovalada que s’omple de marisc i verdures o de carn. Es tapa i els ingredients es cuinen al seu interior aconseguint un gust molt especial. En el nostre cas varem optar per la de marisc, a Lisboa. 



De postres i a part del formatge cal que tasteu el Pastéis de Belém que són uns pastissos de crema i nata coneguts mundialment. La pastisseria que els elabora des de fa més de dos segles és al barri de Belém on hi ha el lloc de naixement dels pastissets, el Monestir dels Jerònims, joia de l’arquitectura que cal veure. L’establiment oficial disposa de la recepta original que, com diu la història, el cuiner del monestir va vendre a un ciutadà brasiler i d’ençà d’aquell dia han estat les diferents generacions d’aquest brasiler les que han seguit fent els pastissets fins arribar al punt que n’elaboren diàriament més de 10.000. Per a més informació entreu a la web dels Pastéis de Belém.



Per beure cal tastar el vi i la cervesa. Del Museu de la Cervesa de Lisboa en parlaré en un altre capítol però de la cervesa en si vull comentar-ne dues coses: que està molt bona ben fresca i que no té res a envejar a la cervesa espanyola. Jo he tastat la Superbock i la Sagres que són les dues més conegudes. També he optat pel vi i més concretament pels vinhos verdes. De tots els degustats ens hem quedat amb el Casal Garcia, vi d’agulla afruitat i suau al paladar, bo, molt bo. 



Queda per comentar el tema del Museu de la Cervesa i sobretot la meva experiència de degustacions de vi de Porto a les bodegues de la ciutat. Els propers dies us faig cinc cèntims. Espero que aquest Diari de Portugal us agradi.  

Nota: Podeu ampliar les fotos fent clic sobre elles. 

6 comentaris

Anna ha dit...

Mmmmmm. Em fas recordar i la boca es fa aigua!!!!!

Oscar Ramírez ha dit...

jejeje això és bo, recordar sempre va bé quan has tingut aquests plaers a l'abast i n'has gaudit.

Magnolia. ha dit...

es te que sorti fora de casa per gaudir d´un bon bacalla jo a casa no ha conseguit fer que el tastesis

Oscar Ramírez ha dit...

jajaaja tampo el vaig tastar a Portugal. Al post parlo dels menjars que hem tastat els dos, l'Anna i jo. A mi el bacallà no em diu res.

cantireta ha dit...

Nyam!

Oscar Ramírez ha dit...

nyam!

Amb la tecnologia de Blogger.