01 d’agost 2012


M'ha fet gràcia llegir que els arqueòlegs submarins estan buscant a la zona caribenya de Panama els cinc vaixells que va perdre el pirata anglès Henry Morgan l'any 1671 quan intentava atacar aquella ciutat. Han trobat, de moment, canons, cofres, armes i barrils.

El tema és emocionant perquè som moltes les persones que de petits pensàvem que de grans voldríem ser pirates.  A aquest estatus pocs hi arriben i jo no he tingut la sort d'estar entre els privilegiats. Sort o no perquè els pirates d'avui en dia tenen encara més mala fama que aquells que navegaven pels mars i oceans fa quatre o cinc segles. 
 
Els pirates d'avui en dia han canviat els vaixells per iots de luxe, els barrils de rom per un gintonic de marca a la terrassa de les seves mansions i les armes de foc per les que genera l'especulació, el poder polític i el tràfic d'influències. 

Els pirates del segle XXI tenen també la seva tripulació que fa la feina bruta però no reparteixen cap part del botí i pateixen del defecte, al contrari dels pirates d'èpoques passades, de no saber-se retirar ni jubilar-se.

Hi ha vincles en comú entre els d'avui i els d'abans. Segueixen tenint màxima influència amb les principals autoritats públiques del moment i tots plegats funcionen a base de favors. No es segresten persones a canvi de rescats però es segresten les il·lusions de la classe treballadora i són ells mateixos els qui rescaten als bancs que els alimenten i que governen sense mesura ni correcció.

Han canviat la bandera amb la calavera per la del símbol de l'euro i, com els seus avantpassats, per tots els ports i ciutats on passen, atraquen. Els pirates autèntics de sempre amagaven els seus tresors a illes i racons ben desconeguts i els d'ara amaguen els seus a paradisos fiscals que sovint són també a petites illes. 

Hi ha però certes diferencies notables entre els uns i els altres. A la gent com el Henry Morgan se'ls recorda encara per les seves gestes ferotges però valentes perquè en el fons robaven als governs i assetjaven les arques de l'estat. Els pirates que viuen ara entre nosaltres buiden les butxaques del poble sovint amb el permís, o la vista grossa, dels propis governants que formen part d'aquest sistema corrupte on tot s'ho reparteixen uns quants mentre la resta només pot protestar, mirar i indignar-se. 

Posats a escollir, lloem l'esperit de Henry Morgan i maleïm als pirates que ens envolten. De fet i ben pensat hi ha una altra diferència important. Aquells eren pirates i aquests són uns xoriços.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -