15 d’agost 2012




Em rep a casa seva, a la Provença més bella i interior. La Catherine Camus passa desapercebuda pels carrers de Lourmarin, i també pels de París o la resta de França, tot i ser descendent d’un dels grans del pensament i la literatura. El seu pare, Albert Camus, ha deixat un llegat etern tot i la joventut amb la que va abandonar aquest món. Ella, la Catherine, el recorda dolçament i intenta, d’alguna manera prudent, estar a l’alçada del geni des de la distància que els separa, pel temps i l’aprenentatge, en molts sentits. 

Escriptora i psicològa, la Catherine escolta atentament les meves preguntes i plantejaments. He vingut per treure noticia de la conversa i publicar-ho a la revista Cuadernos para el Diálogo. Marxaré més tard amb el convenciment que no he de compartir gran part del que hem parlat, per respecte a ella i per l’impacte que m’ha provocat l’estona compartida. 

La Catherine em parla de la soledat que patia el seu pare i que ella gaudeix a estones. Em diu que és bo estar-se amb un mateix una part del dia però que és necessari compartir amb altres la resta de la jornada. Considera, i amb això també coincidim, que depenent del moment i la companyia que tenim a les etapes de la vida, podem estar resignats a l’enclaustrament o entregats a les passions. Qui ha estimat una vegada amb ganes i passió, donant-se del tot a l’altra persona, ho podrà fer tantes vegades com vulgui. Amagar-se o no actuar amb naturalitat no serveix de res, em diu per a rematar el seu pensament. 

També conversem sobre la dictadura del pensament, sobre la duresa de viure marcat per les opinions que els altres volen escoltar, per la prohibició que tenen molts pensadors, per les imposicions de les civilitzacions, de les que fa sovint l’occidental a l’oriental. Lliure pensadora, la Catherine gestiona el llegat d’Albert Camus i viu a la casa que va comprar l’escriptor gràcies al lliurament del Premi Nobel de Literatura el 1957. 

En pocs mesos sortirà al carrer el llibre “Le monde en partage” que recull imatges i cites del seu pare.  Mentre, anirà exercint de psicòloga i escrivint els seus aforismes. La Catherine, que ara té 68 anys, és jove i s’hi sent. I acaba fent-me una concessió: fa poc que s’ha enamorat i ha decidit entregar-se de ple al moment, tot sabent que segurament haurà de marxar a viure a Suïssa, on viu ell, i abandonar la casa de la Provença temporalment. El moment s’ho val, em diu amb un somriure d’orella a orella. 

Camus sempre serà Camus. 

La foto, cedidda per la Catherine, és de la seva joventut. Hi són ella, el seu germà i el seu pare. 

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -