ROSTRES (1): NIGRUM
Inicio una petita sèrie de textos basada en unes imatges que m’ha fet arribar un bon amic. Són rostres de persones de diferents indrets del món, de personatges anònims, que parlen per si sols sense dir una paraula. Va el primer... NIGRUM El dolor habita el múscul danyat i en la mirada absent s’hi dibuixa una ganya de greuge terrible. I quan la vida és a punt d’abandonar el seu camp llaurat pels anys al front arriba la nit i no hi ha temps de penjar ara els hàbits ni la cullera, de deshabitar-se. I al matí tornarà la vida, una de nova que no ha demanat, amb tots els seus capítols traduïts en les imatges revivint metàfores impossibles de gloria. Llest pel combat, sap que no hi ha un segon de fama i que els seus ja no hi són. De jove tot li treia la són i ara se li apaga la nit als ulls envoltat de vellesa que menysprea. Cerca un gest de goig que el dugui a un espai on tothom pugui llegir el seu nom però no mirar-li la cara ni el cos. La caiguda, el forat...