Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2011

CUADERNOS PARA EL DIÁLOGO

Imatge
Recordo que ara fa uns anys, a meitats de la dècada dels vuitanta, tots els quioscos tenien a la venda la revista Cuadernos para el Diálogo. En aquella època aquesta capçalera era emblemàtica i hi escrivien les primeres espases de la literatura, el pensament i la societat espanyola i internacional. Més tard, amb l'augment de la oferta de revistes de tot tipus, tot i que no anés acompanyat d'un increment de la demanda, algunes revistes com Cuadernos van anar perdent força. I ara fa pocs anys es va tornar a recuperar la seva aparició i ha anat creixent la seva venda tot i que no a tots els indrets de l'estat espanyol. El cas, i aquí ve el perquè d'aquest post. és que recentment he tingut el plaer de formar part de la nomina de col·laboradors de Cuadernos i al número del mes de març hi publico cinc pàgines que contenen dues de les moltes entrevistes que, aprofitant la meva estada a Sevilla on vaig pronunciar una conferència el passat mes d'octubre, vaig fer a altres de

REMENANT BROSSA

Imatge
Al primer dia va vetar mitjans que no publicaven allò que ell volia. Al segon, enviava informació només als mitjans de la seva corda. Al tercer va posar al seu abast i les seves ordres els mitjans del poble, els municipals. Al quart va prohibir a l’oposició sortir al butlletí municipal perquè el criticaven. Al cinquè va retirar subvencions als qui no podia controlar. Al sisè dia va llençar a la brossa als qui ja no podia pagar per cantar la seva veritat pel seu mal cap gestionant els diners de tots. I al setè, pensant-se que era Déu, va quedar descansat i ben retratat proclamant la seva autocràcia i tirania a crits, portant per tots i cadascun dels racons de la terra el missatge que el confirmava com cacic oficial del regne. I així va començar el compte enrere dels dies que li queden de regnat, quatre i mal comptats.  

COSES QUE S’ESCAPEN

Imatge
Hi ha dies en que el carrer t’entra per la finestra i el món et colpeja sense avisar. I altres jorns en que la distància és massa gran i tot et queda lluny. Pel camí d’uns dies i els altres, anem perdent coses. Potser per això vaig escriure aquest text que ara, ben aviat, serà musicat per un bon amic, el Guillem. Només ell pot posar els carrers a les meves paraules per evitar alteracions i ensurts. La qüestió és, senzillament, saber quines coses sabem, quines perdem i quines ens queden.    TEXT Sabem moltes coses, les sabem de memòria i per escrit. Que dins del mar tots els peixos neden junts i que dalt del cel les estrelles fan conjunts. Tenim teories i files de dígits, ben ordenats i milers d’àlbums de fotos fets de zeros i uns, i milions de planetes que giren junts Però hi ha alguna cosa que se'ns està escapant. D'alguna cosa no ens n'estem adonant. Com la distància que hi ha entre tu i jo, com els espais entre els vagons de tren o els cinc centímetres sota