TEXT
Campanya. Precampanya i precampanya de la precampanya. Campanya. Primeres pedres de projectes inexistents. Talls de cinta i trossejat de la senyera repartida entre els presents. Inauguracions de projectes que no passen de ser una maqueta. Visita als mercats i cara d’escoltar amb atenció. Petons a les mares que compren a les parades. Repartiment de roses i dos petons més. Passejada pels carrers en bloc i massa. Petons als nens que ploren al veure tanta gent. Repartiment de més roses a les avies que els passegen. Porta a porta, casa per casa. Promeses als qui estaven tranquils veient la tele o preparant el dinar. Rialles i cara de preocupació i d’escoltar problemes. Simpaties mil. Empaties amb els veïns a qui diuen entendre. Mítings a dojo. Mítings exprés i mítings descafeïnats a càrrec de polítics que estan com una cafetera. Alts i baixos, contundència en unes paraules i missatges en els que no creuen. Crítica i pals per als adversaris i companys de govern fins fa pocs dies. Convenciment de ser els millors, la solució, l’alternativa, el canvi, el relleu, aire nou, aire fresc, un nou alè. Més porta a porta veient veïns que no han demanat cap visita ni la volien. El missatge de torn. Hem estat bons. Serem millors. Els altres són dolents. Entrega del programa en mà en format de paper mullat que es passaran per la soca i el folre quan tornin a agafar el seient encara calent dels darrers quatre anys. Tingui un pin, la samarreta, la gorra, la vida per un vot. Una setmana, dues setmanes, jornada de reflexió per sortir al carrer a passejar la cara i fer la foto falsa de família inexistent quan el mandat. Dia X. Les votacions. Una altra foto amb la dona i els nens posant la papereta a càmera lenta tot fent un somriure fals. Visita a les taules per saludar als militants, la tropa de negres que treballa a l’ombra i a l’ombra es queda. Tanquen els col·legis. Campana y se acabó. Hora de la veritat. Nervis, decepcions camuflades i discursos victoriosos sortint al balcó o davant del faristol per anunciar que ningú perd i tothom guanya. Quatre anys més d’esquena al poble guardant les promeses en un racó i jugant amb els diners de tots. I als quatre anys campanya, precampanya i precampanya de la precampanya...
