COSES QUE S’ESCAPEN

Hi ha dies en que el carrer t’entra per la finestra i el món et colpeja sense avisar. I altres jorns en que la distància és massa gran i tot et queda lluny. Pel camí d’uns dies i els altres, anem perdent coses. Potser per això vaig escriure aquest text que ara, ben aviat, serà musicat per un bon amic, el Guillem. Només ell pot posar els carrers a les meves paraules per evitar alteracions i ensurts. La qüestió és, senzillament, saber quines coses sabem, quines perdem i quines ens queden. 
 

TEXT

Sabem moltes coses, les sabem de memòria i per escrit. Que dins del mar tots els peixos neden junts i que dalt del cel les estrelles fan conjunts. Tenim teories i files de dígits, ben ordenats i milers d’àlbums de fotos fets de zeros i uns, i milions de planetes que giren junts

Però hi ha alguna cosa que se'ns està escapant. D'alguna cosa no ens n'estem adonant. Com la distància que hi ha entre tu i jo, com els espais entre els vagons de tren o els cinc centímetres sota els teus peus. I aquests tres segons, un, dos, tres, en què no passa res.

Hem estudiat com ens movem i com somiem. Però no com són els espais que hi ha mentre ens mirem, com el camí entre les notes que sonen quan ballem.