Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta JURGA MARTIN

LE SABLE (5): LE NID DE LA MÉMOIRE

Imatge
Despierta mi lucha constante cada vez que cierro los párpados, escondiendo en el rincón secreto la esperanza y la siempre permanente consciencia.  Y todo por el anhelo susurrante de la paz olvidada en el tiempo pasado o perdido.

LE SABLE (4): RÉFLEXIONS SUR L’HORIZON

Imatge
Hubiese escrito unos bellos versos en esta tibia noche de primavera, esperando recuperar la fe perdida, encontrando sin buscar la fe olvidada, recogiendo el pensamiento iluminado.

LE SABLE (3): ÉCOUTEZ AVEC LES PAUPIÈRES

Imatge
Complicidades, cercanías emocionales, empatías y proximidades. Y el pensamiento compartido: La vacilante luz que viene de la ventana vuela desde un más allá conocido y cercano, y utilizo la excusa para hablar conmigo pensando que estás aquí con los oídos preparados.

LE SABLE (2): LE BONHEUR ÉPHÉMÈRE

Imatge
Entendería un silencio lleno de ventanas, un salón vacío repleto de esperanzas, la furtiva y saludable caricia de las manos solidarias, el tierno acompasar de las cómplices miradas.  Pero algo interrumpe la ilusión cuando mansa llega la agonía, interfiere el consuelo acompañado. Y siento una repentina aversión por la libertad encontrada.

LE SABLE (1): SOUFFLER LE CIEL

Imatge
Inicio una sèrie de textos basats en obres de l’escultora Jurga Martin, aquelles que us vaig dir que m’havien provocat un veritable atac de bellesa, que he decidit titular “Le sable” (La sorra).   SOUFFLER LE CIEL Tal vez pudiera acercar mi mano a las estrellas para cubrirme con su magia luminosa, dejando quizás en una nube la lluvia de mi corazón.  Y todo para, al llegar a la tierra y posar mis pies, creer que puedo sentir alas en el alma.  Bist du bei mir (sé, tú, conmigo)

ATAC DE BELLESA: TERRACOTA PER L’ÀNIMA

Imatge
Cercava una imatge i no ho sabia pas. No recordo com però de sobte, navegant per aquesta xarxa que ha passat de ser l’autopista de la informació a esdevenir el camí diari que fem de casa al treball tot tafanejant a tort i dret, va venir-me el segon atac de bellesa que us comentava abans d’ahir.  Acostumats a veure desenes d'imatges a diari, a visionar vídeos, llegir diaris, observar anuncis o remirar detalls del dia a dia, un no es pot pensar mai que hi hagi una imatge en concret, un moment precís, que l'acabi desbordant tan gratament.  Una imatge, la que encapçala aquest text, va produir-me els efectes descrits l’altre dia. Humanitat que em va arrissar la pell, tendresa que em va obrir els llagrimalls, una sensació de calfred per tot el cos motivada pel gest d’una figura immòbil a primer cop d’ull però que es regala als ulls dansant pel teu interior sense parar. I et mira, Déu! si et mira!  La figura és obra d’una jove autora, escultora, nascuda a L...