Cercava una imatge i no ho sabia pas. No recordo com però de sobte, navegant per aquesta xarxa que ha passat de ser l’autopista de la informació a esdevenir el camí diari que fem de casa al treball tot tafanejant a tort i dret, va venir-me el segon atac de bellesa que us comentava abans d’ahir. Acostumats a veure desenes d'imatges a diari, a visionar vídeos, llegir diaris, observar anuncis o remirar detalls del dia a dia, un no es pot pensar mai que hi hagi una imatge en concret, un moment precís, que l'acabi desbordant tan gratament. Una imatge, la que encapçala aquest text, va produir-me els efectes descrits l’altre dia. Humanitat que em va arrissar la pell, tendresa que em va obrir els llagrimalls, una sensació de calfred per tot el cos motivada pel gest d’una figura immòbil a primer cop d’ull però que es regala als ulls dansant pel teu interior sense parar. I et mira, Déu! si et mira! La figura és obra d’una jove autora, escultora, nascuda a L...