AGRICULTURA MENTAL

La West Highland Line ens porta de Glasgow cap al nord amb un tren d’època molt ben cuidat. Els vagons són amples i còmodes, permeten llegir o escriure, guaitar per la finestra, observar als altres passatgers, gaudir del teu acompanyant en molts sentits (i en molts altres si el vagó va buit). Al nostre només hi som l' Eliška i jo. El paisatge és meravellós. Verd i muntanya a ambdues bandes, llacs i petits poblets als fons de les valls, animals de pastura i ramats a tocar de les vies.  A només mitja horeta de la gran ciutat, el tren fa una parada a Ben Lomond. Als afores del poble hi ha un espectacle natural únic, el Finnich Glen o, com altres diuen, el púlpit del Diable.  Majestuosament, les parets de roca s’alcen fent formes respectuoses i acullen un petit llac d’aigua dolça molt poc profund i del tot transparent.  El silenci només se’l salten les gotes que cauen d’alguna de les parets fins els tolls.  A primera hora de la tarda, de tornada...

Totes les ciutats, fins i tot les més grans, guarden per als turistes tafaners els seus petits racons. Descobrir-los no és sempre fàcil però si busques sense presses, trobes. Glasgow no és cap excepció. Més enllà dels murs de la catedral de la capital escocesa, els jardins dels afores conviuen amb creus i làpides antigues que atorguen al paisatge un toc de respecte necessari. El cel és una paleta de colors que només els romàntics anglesos podrien captar. Al migdia ha començat a ploure. L’aigua és diferent depèn del lloc on caigui. Les primeres gotes ens han enxampat al carrer, les altres ja a casa. La pluja no era massa freda i al no venir amb llamps ni trons, ha estat companya juganera i li hem acceptat la proposta de gaudir-la. La sessió de fotos que m’ha demanat l’Eliška ha esdevingut regal per als dos.  L’aigua li ha xopat tot el cos. Primer la roba que duia i després la que s’ha deixat posada. Unes gotes li repicaven a la pell, altres s’hi han instal·lat i re...