AGRICULTURA MENTAL

Aquest text el tenia pendent des del passat 29 de maig. No és meu. És del Román Reyes, rector de la Euro Mediterranean University Institute –EMUI, i Catedràtic de Ciències Socials i Jurídiques de la Universidad Complutense de Madrid. Bé, el Román també és escriptor i, sobretot i especialment, un bon amic amb qui parlo i comparteixo tot i que molt menys sovint del que voldria. A la foto, el Román a classe. Aquest escrit, que ell va titular “Volar” em va agradar molt quan el va compartir al seu mur del Facebook on el Román escriu cada dia. I el comparteixo avui, amb el seu permís, amb tots vosaltres. Crec, sincerament, que és una d’aquelles joies literàries que cal tenir en compte, rellegir de tant en tant i no oblidar mai. No és un text fàcil ni lleuger. És un text nodrit, ple d'elements per pensar, que convida a la reflexiò en cada paràgraf. VOLAR Hay aves que vuelan bajo para recordar a los humanos que otro mundo es posible. Que podemos volar mucho más alto que ...

Hi ha en l’art de volar la virtut sempre especial de fer-ho cada dia sense caigudes, sense trencar-se les ales ni el menyscapte de l’ànima.  És l’aire fresc qui ens regala el jorn i nosaltres hi posem les ganes. I el company de viatge l’inventem a l’instant, el refem a cada vol o el mesurem amb calma si l’aventura ens proclama la mateixa companyia.  Si ens han fos tants cops a les ales, hem de quedar-nos a terra?  Si les caigudes són constants, mai més alçarem el vol mirant de lluny l’esbós de l’últim revolt mal fet?   I si per un instant, sense pensar-ho, tornem de nou a les alçades i ens nodrim, ara si i de nou, per primer cop, de l’alè que ens és segur a cada alada?