02 de juliol 2013



Hi ha en l’art de volar la virtut sempre especial de fer-ho cada dia sense caigudes, sense trencar-se les ales ni el menyscapte de l’ànima. 

És l’aire fresc qui ens regala el jorn i nosaltres hi posem les ganes. I el company de viatge l’inventem a l’instant, el refem a cada vol o el mesurem amb calma si l’aventura ens proclama la mateixa companyia. 

Si ens han fos tants cops a les ales, hem de quedar-nos a terra? 

Si les caigudes són constants, mai més alçarem el vol mirant de lluny l’esbós de l’últim revolt mal fet?  

I si per un instant, sense pensar-ho, tornem de nou a les alçades i ens nodrim, ara si i de nou, per primer cop, de l’alè que ens és segur a cada alada?

2 Responses so far.

  1. Pere Sans says:

    Aquesta poesia és del llibre de pensaments. El tinc.

  2. Si senyor! Pensaments lleugers, any 2010. Premio al caballero!jejeje

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -