05 de juliol 2013




I així, nua davant la finestra vestida per la cortina, ell ressegueix amb els dits la seva columna vertebral i atura el viatge just en l’instant en que el fred li entra al cos. Ella mirant fora i ell entrant dins. I tot compartint paisatges, el que aclapara els ulls d’ella i aquell que alimenta als d’ell, dibuixen el següent instant sense temps.

4 Responses so far.

  1. Ricard says:

    maco pero maco. ¿Faràs un altre llibre de poesies com l'últim però amb aquestes que fas ara noves?

  2. Ui Ricard! O jo que sé! jajaja. Si cada 100 textos escrits he de fer un llibre surt a un llibre cada dos mesos jajaja. No en tinc ni idea. No ho descartis mai, ja saps que sóc imprevisible.

  3. Anònim says:

    Eres un romántico empedernido además de buena gente y buen escritor.

    M.H

  4. Aixxx!!! eso me ha llegado hondo! Y no lo digo por decir, de verdad. Gràcias.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -