31 de juliol 2013



Escombrat des de la infància, res li ha malmès el somni de viure lluny de la foscor que li solapa els dies sota terra, a la mina. I ara, a la cantonada del final del primer viatge, recorda als seus lleugerament però tot se li difumina a l’instant. 

Les mans rastregen el tresor més preuat, el jardí de les pròpies delícies fet a mida de retalls mentals i corporis, traspuats i penitents. Tot li suma a cop d’ull però perd la imatge i de nou, tot es difumina a l’instant. És l’home fosc amb lluïssor a la mirada.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -