04 de juliol 2013



Sacsejo els mots ara fidels que et fan feliç en forma de paraules, que es persegueixen tot fent nit i dormen mentre et petonegen. I tot és nou quan et beso en les contrades que comencen al teu coll i arriben fins el folre del vestit.

Faig màniga ample en el repic dels dits, els meus, en les mans ara teves, me les deixes? I refilo, ara picolant tot tímid, la comissura dels teus llavis onejant amb el tacte imprevist.

Arqueig de lletres mudes, el cos s’aixopluga en un paratge rebentat a cops de colors. I ara, final d’estada, el blanc i l’univers.

4 Responses so far.

  1. Anònim says:

    poeta!

    Anton

  2. Amic!

    Abraçada!

    Apa!

    jejeje

  3. Pere Sans says:

    o tens negres treballant o no dorms perquè amb aquest ritme de compartir textos cada dia és al·lucinant Òscar.

  4. amic Pere ni tinc negres ni deixo de dormir. Tot és posar-s'hi i estar enamorat de les paraules que van sortint soles. No hi ha cap altre fórmula. Però agraeixo les teves paraules.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -