FORMES DE MULLAR-SE
El món convida a les individualitats per evitar fracassos. La pròpia societat, que tendeix a no obeir cap regla del joc establert en la companyonia, ens obliga quasi sempre a actuar pensant primer en nosaltres i en segon terme amb la resta del conjunt. Iniciar projectes comuns, allò que s’anomena social o col·lectiu, és quasi absurd en els nostres temps. Argumento la contundència d’aquesta opinió en base al coneixement i experiència. Treballar per als altres es molt sà perquè es tracta d’una relació on dos elements, qui ofereix i qui paga, solucionen les seves necessitats. Sumar sinergies, unir esforços, complementar-se diverses persones o empreses del mateix sector condueix finalment, a curt o mig termini, al fracàs. La nostra societat ja no està feta per compartir en igualtat i al final els projectes tenen un líder inicial que acaba sent defenestrat o plega per esgotament. I a la caiguda del líder la segueix un període que acaba fent navegar el projecte i, al ...