AGRICULTURA MENTAL

Hi ha una creença oriental, uns diuen que mitològica i altres que no, que té com a protagonista un fil vermell. Diuen que aquest fil, el fil vermell, connecta a dues persones que estan destinades a tenir un vincle afectiu d’àmbit personal. Diuen també que el fil ja va amb aquestes persones quan neixen   i que existeix independentment dels moments que visquin per separat, amb altres persones i en les distàncies més grans o en les més curtes. El fil, es pot contraure o estirar però mai es trenca.   No crec massa en la mitologia, en les tradicions o en les llegendes tot i que sempre m’apassiona saber-ne més coses. Fa uns anys vaig llegir aquesta història en un llibre que tinc a casa. Diu així: Hace mucho tiempo, un emperador se entero de que en una de las provincias de su reino vivía una bruja muy poderosa que tenía la capacidad de poder ver el hilo rojo del destino y la mando traer ante su presencia.  Cuando la bruja llegó, el emperador le ordeno que busca...

El meu món és ple de sorpreses. Mira que he fet coses com a periodista i entre aquestes coses n’hi ha de ben rares i variades. Ahir al vespre en vaig anotar al llistat una de nova. Vaig tenir el plaer de fer el discurs inaugural del nou Wok que s’ha obert a Les Gavarres de Tarragona. És un macro espai de 1.100 metres quadrats que es diu City Wok i que a més de tenir els plats típics dels woks complementa la oferta oferint carn argentina, pizzes, una amplia varietat de crepes i altres especialitats. El local és una autèntica passada i el preu, 9.95 euros el menú de bufet lliure, és més que assequible i barat perquè la qualitat dels plats és de primera.  No vull vendre res perquè no tinc cap comissió en aquest negoci però m’agrada destacar els llocs que em semblen interessants i dels quals en soc, seré a partir d’avui, usuari o client. L’acte inaugural va ser maco. Hi havia quasi 200 persones de diferents barris de Tarragona i molts xinesos. Va obrir la cerimònia un ball...

Els qui es van queixar al seu dia de les dificultats de viure en un pis de 30 metres quadrats haurien de veure la nova moda xinesa pel que fa als habitatges. Es tracta d’uns minúsculs apartaments de només 2 metres quadrats on hi cap el llit, estret com una mala cosa, i la tauleta de nit. El seu inventor és un home de 78 anys, Huang Rixin, que va veure els hotels capsula del Japó i va pensar que podria crear un habitacle similar. De moment ja existeixen 8 mini apartaments de 2 metres amb la seva pròpia porta d’entrada i parets de cartró ploma. Valen 25 euros al mes i de moment ja hi ha una persona que ha decidit llogar-ne un. La idea de l’inventor és oferir aquests mini pisos als estudiants que hagin acabat de graduar-se a la universitat i busquin feina. La primera inquilina és precisament una estudiant de 25 anys que ha decidit llogar el seu pis de 20 metres quadrats i viure, com a mínim un any, al mini habitacle de 2 metres. Diu que els primers dies va passar molt fred i li faltava...

Diuen que en Tintín arribarà molt aviat a la Xina. El popular reporter, creat per Hergé, havia visitat el país més poblat del món a la dècada dels vuitanta en format de petit còmic en blanc i negre. Ara torna a entrar a les llars xineses però en el seu format original, en mida A4 i en color. L’arribada als cinemes de la pelicula sobre aquest personatge belga, dirigida per Steven Spielberg, el proper any 2011, ha animat a fer aquest pas. Bé. Els noms dels personatges s’han canviat a excepció del de Tintín i el seu gosset Milú. Els detectius Dupond i Dupont (Hernández i Fernández en els còmics en castellà) es diuen Dubang i Dupang. El capità Haddock ha passat a dir-se Tian da lei pi. A part dels noms, i aquí arriba la part dolenta de la història, hi ha un altre canvi important. Una de les historietes del Tintín no arribarà a la Xina. El govern l’ha prohibit al titllar-la d’anticomunista. Es trata del “El Lotus blau” on l’intrèpid reporter i el seu gosset viatgen a Shanghai i es posen al ...