AGRICULTURA MENTAL

Quan els reis de Portugal anaven de vacances es retiraven a Sintra, una muntanya boscosa i verda que van omplir de palaus i palauets.  Declarada Patrimoni de la Humanitat el 1995, Sintra és avui en dia un dels pols de major atracció turística per al turisme per la seva bellesa i amb l’avantatge de la seva proximitat amb Lisboa. Hi ha trens que uneixen les dues ciutats tot el dia a un preu de cinc euros el bitllet d’anada i tornada. A Sintra hi ha els palaus de Pena, el Nacional de Sintra, el de Regaleira, el de Setéais, el de Queluz i el de Montserrate . També hi podem veure el Castelo Dos Mouros i el Convento dos Capuchos . En aquest cas, nosaltres varem visitar el Castell dels Moros i el Palau de Pena que són els dos més coneguts. L’accés al castell val set euros i el del palau se’n va als catorze però pots comprar una entrada que serveix per als dos espais i que et costa setze euros.  El Castelo Dos Mouros és realment espectacular. Està molt ben conservat...

Aquesta és la penúltima entrega del Diari de Portugal que us vaig redactant lentament per falta de temps. L’últim capítol el dedicaré a Sintra i aquest el centro en la ciutat de Lisboa tot i que no em vull dedicar a compartir imatges dels monuments més coneguts i a comentar-los.  Òbviament si aneu a la capital portuguesa els heu de veure, no cal que ho digui, però crec que la ciutat té altres elements a destacar. Gastronòmicament la oferta és molt variada i assequible a les butxaques de qualsevol que viatgi. La gent és simpàtica i tothom parla o entén el castellà sense problemes. A diferencia del nostre país, els cambrers i els comerciants són gent preparada pel turisme i dominen els idiomes més parlats de la terra.  Torno al tema per parlar de la primera imatge que, aquesta si, és tot un clàssic. És el tramvia, el número 28, que s’agafa al centre i que puja fins a una zona, la del castell de Sao Jorge , del tot encantadora. És, així de fàcil explicar-ho, com un p...

Sembla una obvietat o un tòpic però es ben cert. Els vins de Porto (porto) estan deliciosos i molt bons, són un regal per al paladar. Durant la nostra estada a la ciutat que li dóna nom a aquest interessant licor hem pogut descobrir les diferents varietats que hi ha, des del blanc per a aperitiu fins els que es prenen després dels àpats i que en són dos, el ruby i el tawny .  Les bodegues de Porto estan ubicades a Vila Nova de Gaia que és un dels barris de la ciutat i que cau a l'altre costat del riu. S’han especialitzat en apropar als turistes, mitjançant visites guiades que en molts casos són molt interessants i que sempre inclouen el tast del producte, les varietats que us comento. La principal fàbrica de Porto, i la més coneguda, és la de Sandeman. El personatge protagonista de l’empresa, emblema de la casa des dels seus inicis, és un home amb la típica capa d’estudiant portuguès i un barret espanyol. Els guies que et fan la guia per les instal·lacions de les bode...

En aquesta segona entrega d’aquest diari de Portugal on explico les vivències de les últimes vacances realitzades, dels passats 11 al 18 d’agost, vull parlar de la ciutat d’Oporto que va ser la primera destinació del viatge. Amb 1,8 milions d’habitants i la presencia del riu Duero, que desemboca a l’Oceà Atlàntic, Oporto conserva l’encant d’una ciutat que va ser gran i important i que es manté com la segona del país veí després de la capital, Lisboa, de la qual ja en parlarem els propers dies.  Els carrers d’Oporto estan tots empedrats amb petites peces rigorosament col·locades i que ens molts casos formen dibuixos diversos. El nostre hotel era el Dom Henrique, de quatre estrelles i un dels edificis més alts de la ciutat, ubicat a molts pocs metres del centre de la ciutat. Just baixar pel primer carrer, perquè Oporto és plena de pendents que baixes de bon matí tot content i has de pujar al vespre quan tornes cansat i vols arribar a l’habitació i fer-te un bany abans de ...

De les moltes experiències viscudes els darrers dies a Portugal en surten molts capítols d’aquest diari que inicio avui i que enceto tot parlant de la gastronomia del país àmpliament tastada a Porto i a Lisboa.  Perquè el caminant fa camí amb els seus passos però si no s’alimenta bé i refresca la gola com toca us asseguro que hi ha un punt en el qual ja no camina.   La gastronomia portuguesa és rica i variada. Ja sé que sona a tòpic però és ben cert. Abans d'iniciar el recorregut permeteu-me que us avisi que als restaurants et posen un aperitiu abans que demanis res. Acostuma a ser formatge, olives i altres petites degustacions. No són de franc. Si les tastes te les cobren a part i si les deixes se les enduen i no les cobren.  Ara si, comencem. Arribats a Porto els primers plats que varem tastar van ser el bacallà, producte nacional que cuinen en mil varietats, i els camaraos que tot i que semblin els coneguts “camarones” són gambés. Les fan també de moltes ...