AGRICULTURA MENTAL

Disposo ja de l’enllaç amb l’entrevista que em van fer el passat dimecres al programa “Volta la carta” de RA1 per tota Itàlia. Va ser una ocasió única per parlar de la meva nova etapa com a Delegat del Sindicat de Periodistes de Catalunya a la demarcació de Tarragona, del periodisme i de la meva trajectòria com a escriptor.  El presentador de l’espai és el Francesco Fiore. El conec gracies a un molt bon amic que tinc a Itàlia, el Bartolomeo Smaldone. I al Bart el conec per l’amiga cambrilenca Montse Mendia. La vida té aquestes meravelles, el plaer de fer xarxa i ampliar la nòmina d’amistats que perduren en el temps.  Al programa hi havia un altre convidat, el gran comunicador Felice Griesi, i vaig tenir el plaer d’escoltar com es llegien textos del meu llibre “Aforo Completo” i també de llegir-ne jo un parell tot i que vaig escollir dues poesies de dos amics, una del Bartolomeo i una del Nicola Vacca. I com a regal, em van convidar a assistir al fesival cultura...

D’ençà que vaig iniciar-me professionalment en el món de la comunicació, l’any 1990, he estat una persona afortunada. Pocs professionals del sector poden dir que han treballat en tots els àmbits possibles: ràdio, televisió, premsa escrita, gratuïts, com a corresponsal d’un diari estatal i exercint de cap de premsa d’algun gabinet de comunicació. Jo, i ho dic molt humilment, tinc aquest plaer que es suma al de seguir treballant en una feina que, des de sempre, m’ha enamorat. Hem quedem records agradables de totes les etapes, i companys de feina que ara són amics a totes les empreses on he treballat. La ràdio és, amb diferència, el mitjà on més còmode em sento. La televisió va ser una bona experiència però em va acabar avorrint. Fa sis anys que vaig marxar voluntàriament de Més TV, la televisió de Tarragona, on vaig dirigir el Departament de Programes.  

La publicitat està de moda. I cada cop hi ha més “entesos” en la matèria. Avui en dia sembla que calgui generar anuncis complicats, amb missatges per a gent intel·ligent i culta. Hi ha empreses que opten per complicar la forma en què fan arribar el seu missatge o el seu producte. I en publicitat, com en tot a la vida, la senzillesa mana.  Com a exemple poso tot seguit aquests quatre anuncis dels anys seixanta i setanta que evidencien que amb un lema senzill i un guió gens complicat s’arriba a tots els públics i es passa a la història de la publicitat. Espero que els anuncis us portin bons records. COLACAO DONUTS CALMANTE VITAMINADO PALOTES

Fent zapping trobes autentiques perles que evidencien la falta de valors del nostre món i posen de manifest que els qui defensen postures extremes són, sovint tot i que no sempre, els menys transigents i tolerants. Al programa “Me cambio de família” dues mares de família de dos indrets de l’estat diferents canvien de casa durant quinze dies de manera que una d’elles va a casa de l’altra a fer de mare de la família corresponent a qui no coneix.  Conviu amb ells els primers dies observant com es comporten i més tard pot imposar unes normes de convivència per a millorar les possibles mancances o deficiències. Ho fa en base a allò que viu però també amb l’ajuda d’unes explicacions que l’altra dona li ha deixat parlant del seu marit i els seus fills.  El capítol que emetien ahir, repetit tot i que mai l’havia vist, té tots els arguments per la polèmica. Per un costat teníem una mare catalana, lesbiana i casada, amb un nen que és gay. Els tres viuen a Barcelona i són...

Costa trobar bons anuncis televisius, dels que t'impacten i fan que els ulls se't clavin a la pantalla de la televisió. D'aquest en tinc molt bon record. És de la companyia aèria Air France i té com a element principal la senzillesa. Sense paraules i amb l'elegància del moviment es poden fer meravelles. Es demostra en un sol minut que dura aquest espot.  El lema final ho diu tot: Hacemos del cielo el mejor lugar de la tierra . El disseny de l'anunci el va fer una companyia francesa tot i que el lema neix aquí i la idea bàsica de les imatges també. Després els francesos ens critiquen i ens diuen que no tenim bones idees o que tot ho fem amb trampes. Ja les fan aquestes coses. Però son bona gent.  Un altre exemple del treball fet a casa. L'anunci de Galicia per la campanya turística del 2010. Amb el lema, tan senzill, de "Galicia, siéntela" . Poques paraules per un anunci on no és ven altra cosa que no siguin sentiments que nota el cos i la ...

Sàvies paraules les pronunciades per la periodista Olga Viza al programa Salvados que presenta a La Sexta cada diumenge el Jordi Evole. Aquesta setmana va entrevistar dos referents del periodisme espanyol, dos clàssics que, per motius diversos, han passat a la història per decisions empresarials absurdes. Olga Viza i Iñaki Gabilondo eren els protagonistes d’un programa que va aportar moltes coses als qui ens dediquem a aquest món. Olga Viza, ara anem pel tema del titular del post, va fer grans aportacions durant la conversa mantinguda amb el popular Follonero . Va comentar que, ara fa uns anys, al quedar-se sense feina, va anar apuntar-se a les oficines de l’Inem, com una ciutadana més. Òbviament, quan li va tocar el torn, la funcionaria que la va atendre es pensava que la periodista era allí per a fer un reportatge o una broma però en cap moment per sumar-se a l’empresa més gran del nostre país. També va comentar, i ara si que anem pel titular del post, que en el món de la televis...

Què es suposa que hem de fer amb personatges que es dediquen a anar pel món discriminant pel sexe que trien les persones. Ja sabiem que Intereconomia és la brossa més gran que hi ha a la graella televisiva, del braçet de Telecinco i els mitjans propietat de Berlusconi, però és inpensable que en ple segle XXI haguem de viure escenes com aquesta que protagonitza la Cuca Garcia. Escolteu, jutgeu i opineu...

Hi ha decisions que mai es podran entendre. Quan Telecinco entra per la porta, la cultura i la bona informació surten per la finestra. La darrera idea de la cadena de tancar CNN i omplir aquest canal amb la programació en directe de 24 hores de Gran Hermano, ens ho diu tot. Ens marca les pautes ben clares i defineix les intencions d’un grup que sap vendre únicament brossa televisiva. Cal que la gent no pensi perquè si el ciutadà pensa es pot posicionar contra el sistema i no hi ha res pitjor. 24 hores veient frikis que només saben malparlar, insultar i fotre’s mà com els ximpanzés són, per als directius italians de T5, potser encara més primitius que els mamífers esmentats abans, més útils. Enhorabona a tota la gent que ha fet possible CNN aquests anys. Els vídeos que us acompanyen el post són d’ells, acomiadant-se de la seva audiència que, traduïda en allò que es diu share (percentatge de la quota de pantalla) era massa baix i ara pujarà gràcies al zoo mediàtic de les bestioles del ...

No sóc seguidor dels programes de la televisió brossa, tot el contrari. Quan fent zàping n’enxampo algun i el convidat té un mínim interès, el planyo per haver d’acabar pel món ensenyant les seves vergonyes i atenent les preguntes de pseudo-periodistes que només viuen de la carronya que ofereixen a un públic desnodrit culturalment. Veure a La Noria a la Beatriz Trapote, periodista que s’ha fet famosa per ensenyar els seus encants a Interviu i per ser la companya sentimental de Victor Janeiro, germà del també desnodrit Jesulin, no em va sorprendre. Si que em va deixar perplex comprovar que l’entrevistaven perquè havia escrit un llibre. Minuts després vaig descobrir que es tractava d’una nova edició del Kamasutra i llavors tot em va quadrar millor. Interviu, “braguetazo” amb el germà del torero i llibre sobre sexe per a rematar una imatge que mai ha estat neta i cau en picat cap al camí de la perdició que condemna als famosos de segona fila al cementiri dels elefants. I encara em va ac...

He vist un reportatge a La2 que m’ha produït un moment agredolç. El programa el presenta una noia discapacitada i en aquesta ocasió parlava de les noves tecnologies aplicades a la vida quotidiana de les persones invidents o amb deficiències visuals. La conductora de l’espai i un jove invident han sortit a passejar per Madrid per comprovar les millores que s’han fet a la ciutat per a eliminar les barreres arquitectòniques. Ella va en cadira de rodes i ell té com a company de viatge el bastó. La primera part del trajecte els ha portat fins el Metro de Madrid on ell ha demostrat que les maquines per compra els bitllets estan preparades per a les persones invidents. Una veu indica al comprador en quina part de la pantalla tàctil cal prémer per seguir els passos i aconseguir el tiquet. Feta la compra, primer problema. Falta un sistema de protecció, instal•lat a altres línies de Metro espanyoles, per evitar que la persona invident caigui a les vies o entre els vagons. La segona part ha con...

No acabo d'entendre les prioritats del caps de programes de certes televisions que opten per difondre entre els seus espectadors programes de baixa qualitat per deixar aquells més interessants en un segon pla, en franges d'emissió que conviden més a dormir que no pas a veure la caixa tonta. La nit del dijous, al programa Sense Ficció que presenta el periodista Joan Salvat a TV3, es va emetre un documental molt interessant sobre les especies invasores, un document d'una hora de durada que va començar a les dotze de la nit i que quan portava tres minuts d'emissió ja es va tallar per a emetre la maleïda publicitat. Abans del documental s'havia estrenat una sèrie de ficció americana que va ser, parlant en plata, "un truño" o sigui una porqueria, al•lucinació d'algun director yankee malalt que ens volia fer veure coses que no són, històries de malalties i epidèmies. Vaja, un argument més que mamat que no va aportar res de nou. L’audiència d'aquesta se...

A la UNA ... A les DUES ... a les TRES ... bona gent, campanaaaa i se acabooooo. He tingut ls sort d'entrevistar-lo i comprovar que era un bon xan. La vida és així d'injusta. Marxa en Tito B Diagonal però ell sempre quedarà. Les bones persones no diuen mai adèu, fan una pausa.

Sense novetats. Han passat els dies i seguim tenint un país de pandereta, un president català que sembla un zombie, els carrers mullats i els calaixos dels comerços eixuts, més aturats a les llistes i un govern frenat i sense prendre decisions. En Santiago Carrillo segueix desbarrant a la SER, Intereconomia fot canya al Barça i Telecinco a Catalunya. A Garzón el volen engarjolar per demanar allò que volem tres quartes parts del país i li han obert procés els seus companys a petició de les ultra dretes més radicals.  Els pares de la Marta del Castillo sobreviuen al dolor per l'absència de la seva filla però per sort el jutge ha imputat l'ex-novi qui no anirà cap a casa tan tranquil com era a punt de fer. Salou segueix sent la capital mundial del jovent consumista d'alcohol mentre al consistori van cavant forats els uns als altres i l'avi Ferran anuncia que tornarà a presentar-se. Polònia està de dol perquè un avió ha fet volar la vida de les autoritats del país i TV3...

Al final n’hi ha per cantar la canya a tothom i en veu ben alta. Hi ha diaris que reben els comunicats que els hi envies i no els publiquen perquè es permeten el luxe de vetar a segons qui i, de pas, privar de certa informació als seus lectors. Hi ha altres diaris, online, que són propietat d’alts càrrecs del PSC al camp de Tarragona o que dirigeixen des de Barcelona els republicans del clan de l’avellana, mitjans que fan tuf i que són plataformes de difusió dels seus editors. Hi ha televisions manipulades pel govern de torn que neguen l’existència de l’oposició i fan propaganda partidista dels seus manipuladors però amb els diners de tot el poble. Els mateixos manipuladors tenen al seu abast les emissores de ràdio que també paguen els ciutadans. Hi ha representants de les joventuts politiques de certs partits que fan pena mentre llepen el cul als seus caps tot pensant-se que els compensaran aquestes llepades amb algun càrrec quan no serà així. Hi...

El Ministeri de Medi Ambient ha decidit tornar als temps de repressió i control dels mitjans de comunicació, en alguns casos no cal tornar perquè mai han marxat, i ha prohibit l’emissió d’un documental que va encarregar ara fa tres anys la Ministre Cristina Narbona sobre la destrucció del litoral espanyol. El reportatge forma part d’una sèrie anomenada “Las riberas del mar océano” i el pressupost pagat per Medi Ambient a Televisión Española, autora de la sèrie, és de 1.292.874 euros, una autentica aberració. Deixant a banda els diners, Medi Ambient ha prohibit que s’emeti per televisió perquè li sobren dos minuts. Són 120 segons dedicats a parlar de la corrupció urbanística com a un dels causants dels mals del litoral. El govern volia que es parlessin de flors i violes però quan ha vist que es cantaven veritats ha tret les tisores per aplicar el tall a la cinta sense el permís del responsable del documental que es nega a tocar el contingut. Com ja sabem que NO veurem mai aquest docume...

Canal Català Tarragona estrena avui la seva nova pàgina web . La televisió de Tarragona, indret on vaig tenir el plaer de treballar durant quasi quatre anys i on ara puc col·laborar periòdicament com a contertulià, llença a la xarxa un producte que feia falta. El nou espai on line permet conèixer més als companys que treballen en aquest mitjà i, encara més important, visionar programes ja emesos. Aquest nou servei de televisió a la carta em sembla molt útil perquè pots recuperar programes que volies tornar a veure, espais que ara no són a la graella o documents que has de visionar per motius professionals o simplement per plaer. La web ofereix més opcions com la possibilitat de demanar un vídeo en concret, llegir les últimes notícies o consultar la programació del dia. La qualitat actual dels programes de Canal Català Tarragona és innegable i ara tocava la cirereta del pastís, aquesta web que us recomano i que penso consultar sovint. Mireu-la fent clic aquí. Joan, Ivan, Carles, Oriol, ...

Acabo de participar a la tertúlia dels dimarts de Canal Català Tarragona, espai en directe que presenta el Joan Martínez, director d’aquest mitjà. Avui el tema era la pagesia i he compartit taula amb el Coordinador d’Unió de Pagesos, Salomó Torres , i el Joan Biosca que és el President a Tarragona i Terres de l’Ebre de JARC, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya. La temàtica presentada ens ha fet estar molt d’acord en la defensa dels pagesos en detriment de les administracions a qui hem criticat per aquest paper autista que han mantingut durant molts anys, i encara mantenen, que ha condemnat al sector. Consellers com Grau, Marimón o Siurana; ministres com Arias Cañete o Espìnosa; i el comissari europeu Franz Fischler han aconseguit que les ajudes no hagin arribat o hagin arribat minvades i tard. També hem parlat de l’egoisme de la societat consumista que critica als pagesos per tallar carreteres però es nega a entendre el perquè de les protestes. Espanya és a la cua d’Europa en el ...

El nou cop feixista d'Hugo Chavez que ha permès tancar sis canals de televisió més demostra que el president veneçolà té el sentit de la democràcia just allí on l'esquena perd el seu nom. A Chavez no li fa ombra ningú i els més crítics amb la seva gestió (si es pot dir així) acaben a l'atur i amenaçats de mort gràcies als cops dictatorials d'una persona sense escrúpols ni coneixement d'allò que més cal respectar, els drets i les llibertats. El problema és que el poble, en molts casos inculte i en forma de masses, és la gran majoria enfront una altra franja de la població que podria enfrontar-se al tirà i agafar les regnes del país. Ni tan sols les dimissions de membres del seu govern, veus desacords amb les seves formes, el faran aturar. Ell es pensa que és Déu i tothom sap que és el Dimoni. Veneçuela no es mereix un personatge com Hugo Chavez. Fora els dictadors i visca les llibertats!

No descobreixo la pólvora dient que les maquines han acabat substituint a les persones però vull parlar del tema perquè fa poc que una coneguda empresa d’assegurances basa la seva publicitat televisiva en aquesta veritat. L’anunci ens pregunta què se’n ha fet del senyor que ens posava la benzina al cotxe o de la persona que ens acompanyava al nostre seient al cinema. Són dos clars exemples d’aquest canvi que us comento i que ha comportat que siguem més independents anant pel món i, de pas, menys humans i menys comunicatius. Evitem entrar al banc i ser atesos per l’empleat de torn quan veiem buit el caixer automàtic. No ens importa fer comandes de menjar ràpid per telèfon enlloc d’anar a buscar el mateix menjar, més econòmic, a la botiga o franquícia de torn. En un hotel, preferim que ens desperti al matí la maquina automàtica que hem programat abans d’avisar a recepció perquè ens llevi la veu humana de la persona que hi ha en aquell torn. Com menys parlem amb els altres, com menys ens ...

Falten menys de dos mesos per la famosa apagada analògica i l’arribada a totes les llars de la famosa TDT, la Televisió Digital Terrestre que ja gaudim fa un parell d’anys gràcies als aparells que ens va tocar comprar, als inicis i per ser novetat a uns preus abusius, o que ens van acabar regalant amb una caixa de magdalenes. I ara, quan s’arriba a la recta final, hem sabut que només 9 dels 16 canals que tenen llicències per emetre a les comarques de Tarragona estan emeten perquè la resta tenen dubtes de com iniciar la seva activitat o són en fase de proves. A mi, personalment, com a usuari i consumidor de televisió amb una molt baixa activitat, les noves propostes em són del tot indiferents. Les televisions locals ja existents i que s’han passat a la TDT, cas de Reus o Tarragona, ofereixen la mateixa qualitat que abans a nivell de programació. Una de les dues sempre m’ha agradat mot més que l’altra deixant a banda que hagi treballar a una de les dues. En tot cas, compleixen amb la sev...