19 de juny 2012


Fent zapping trobes autentiques perles que evidencien la falta de valors del nostre món i posen de manifest que els qui defensen postures extremes són, sovint tot i que no sempre, els menys transigents i tolerants.

Al programa “Me cambio de família” dues mares de família de dos indrets de l’estat diferents canvien de casa durant quinze dies de manera que una d’elles va a casa de l’altra a fer de mare de la família corresponent a qui no coneix. 

Conviu amb ells els primers dies observant com es comporten i més tard pot imposar unes normes de convivència per a millorar les possibles mancances o deficiències. Ho fa en base a allò que viu però també amb l’ajuda d’unes explicacions que l’altra dona li ha deixat parlant del seu marit i els seus fills. 

El capítol que emetien ahir, repetit tot i que mai l’havia vist, té tots els arguments per la polèmica. Per un costat teníem una mare catalana, lesbiana i casada, amb un nen que és gay. Els tres viuen a Barcelona i són independentistes fins la mort. El pis ple de senyeres catalanes.

A uns quants quilometres, al municipi valencià d’Albal, una família integrada pel matrimoni i dos nens. Són de dretes, dels defensors d’única Espanya, dels qui mantenen que el català és un dialecte. El pis és ple de banderes espanyoles i tenen un gos que es diu Franco a qui han ensenyat a aixecar la pota quan li diuen “arriba España!”

Com us podeu imaginar l’impacte de les dues dones al comprovar amb la família que haurà de conviure els següents quinze dies és quasi d’infart. A partir d’aquí, de l’arribada de les dues protagonistes, te n’adones realment que les postures radicals i extremistes són molt i molt dolentes. Entre altres coses perquè passats els dies les dues dones no imposen cap norma de convivència, les imposen d’ideologia. La espanyolista exigeix als catalans que treguin les senyeres de casa i que parlin castellà mentre la catalana exigeix als espanyolistes que treguin les banderes espanyoles i posa la de Catalunya i la que representa al moviment gai i lesbià per tota la casa. 

La espanyolista obliga als catalans a escoltar Manolo Escobar i la catalana obliga als espanyolistes a escoltar Els Segadors. Tot plegat, per les dues bandes, una autèntica vergonya. I ara poso més llenya al foc. Dic que és una vergonya com a persona que no defenso cap bandera ni cap frontera, que aposto per les persones i no pels països, que passo d’identitats perquè tinc clar quina és la meva, que no entenc el perquè de la imposició de certs símbols amb l’objectiu de provocar tot sabent quan els imposen que acabaran aconseguint el rebuig de la part contraria i acabaran a crits. 

Quina pena de personatges que surten, i parlo de tots plegats, en aquest episodi del programa. Us deixo dos fragments. El primer mostra la baralla de la dona independentista amb els espanyolistes i el segon ensenya les imposicions de la dona espanyolista amb els independentistes.


Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -