ESCRIT NÚMERO MIL


Al final ha arribat el moment de penjar i compartir aquest escrit que és el número 1.000 que guarneix aquest blog nascut ara fa cinc anys.  Fer un resum de tot allò que he viscut durant aquest període no és fàcil però tampoc massa complicat ja que hi ha fets i successos que destaquen i molt, que han marcat la meva vida d'una manera molt especial sigui per bo o per dolent. 

Com no es tracta de fer un llistat inacabable i perquè vull que aquest sigui un escrit breu però per a recordar els escrits relacionats amb els fets, us dic els cinc esdeveniments que destaco dels darrers cinc anys al considerar que són els cinc principals i millors. 

El primer és la mort del meu germà Carles, el 15 d'agost del 2009. Li vaig dedicar diversos escrits aquí. També parlo d'ell als meus últims tres llibres. Fins i tot una de les cançons del disc del XavisS "Gira el món" conté una lletra dedicada a ell. Segueixo pensant en ell cada dia. He triat el post que es diu "Estimat Carles", un escrit que el dia del seu funeral va llegir un bon amic dels dos, l'Ignasi Basora. 


El segon és un escrit recent,  del passat 13 d'abril. Era el dia que vaig presentar el meu últim llibre al barri de l'Albada. I va ser un dels escrits que vaig llegir aquell vespre i que estava dedicat a una persona molt especial. Més que especial puc dir que és la persona amb qui vull compartir la resta dels meus dies. Si, podeu dir-me agosarat. Us ho permeto com a lectors còmplices d'aquest espai. Però ho tinc clar. De fet vaig dedicar-li els dos textos de la nit però l'altre mai l'he publicat. El cas és que haver conegut l'Anna ha estat quelcom únic i sóc una persona molt i molt feliç al seu costat. El text era aquest:


El tercer fet té relació amb la meva creació literària que, per cert, aquests darrers cinc anys ha estat molt i molt extensa. El 16 de febrer del 2008 vaig presentar a l'Ajuntament de Tarragona el llibre "L'aigua a Tarragona. 25 anys d'EMATSA". Va ser tot un repte escriure'l però me'n vaig sortir i al final es va tirar endavant el projecte que va esdevenir tot un èxit. Aquell dia el meu germà era present a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona i aquest fet dóna més importància a tota la història que envolta el llibre. En vaig parlar en el següent escrit:


Segueixo. El quart fet a destacar és la campanya electoral que vaig cobrir com a cap de premsa del Jordi Jané, Vicepresident del Congrés dels Diputats. CiU em va encarregar aquesta tasca i durant 42 dies vaig conviure amb el Jordi i la seva família, amb el Jaume Artero que ens feia de xofer, i tota la gent que ens va acollir als actes i reunions. Això va ser també l'any 2008 i us garanteixo que com a experiència va ser única. Amb el Jordi hi mantinc encara una molt bona relació d'amistat. Acabada la campanya vaig desvetllar la meva participació en la mateixa en aquest escrit:


I acabo amb un cinquè fet destacat. Aquí hauria de posar un llistat ampli de persones perquè vull parlar de totes aquelles que he conegut aquests cinc anys i altres que he retrobat o algunes que he redescobert per a comprovar que no eren allò que semblaven. Però no cal donar importància a aquestes últimes i si a les primeres perquè són les que realment m'aporten coses bones. Em quedo amb la trobada de l'any passat amb la Rita Borsellino, germana del jutge Paolo Borsellino que la màfia siciliana va assassinar ara farà, d'aquí a pocs dies, vint anys. Va ser tot un plaer compartir dos dies sencers amb ella a la ciutat de Tarragona i tenir el plaer de traduir el seu discurs al lliurament el Premi Ones Mediterrània que se li va entregar a Salou. En aquest post en vaig parlar i vaig compartir també el vídeo dels premis.


Acabaré donant les gràcies als qui es mantenen encara al meu costat i de ben segur que hi seguiran: als meus pares i la meva avia,  al Pitu Tarrasa, la Maribel Alvaro, el Santi Parés, els companys de feina, l'Albert Ribot, la Raquel, el Manuel Rivera, la seva dona Ana, el Ricard i la Magda, el Xavi Martí el seu fill Xavi, el Ramon i la Rosa, el seu fill i bon amic Roger, El Miquel Villalba, la Cori i molts altres que segur que em deixo però que consti que és sense voler. I sumo a tots els companys blocaires com el Jesús Tibau, la Cantireta, la Zel, el Món de Montroig i tants altres...

Als elements que ja no hi són perquè han marxat o els he fet fora dir-los únicament, bon vent i barca nova però també gràcies per ser-hi i fer possible el triatge. Aquest espai anomenat "tot és possible" seguirà endavant. Moltes gràcies!!! Mil gràcies!!!

Comentaris

cantireta ha dit…
Felicitats, Óscar. Petons.
Oscar Ramírez ha dit…
Moltes gràcies Cantireta. Petons.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS