AGRICULTURA MENTAL

El titular del dia al meu poble és aquest: La meitat dels agents de la Policia Local de Cambrils agafen la baixa per depressió. Molt malament s’han de fer les coses per acabar provocant que la meitat de la plantilla de la Policia Local es planti i demani la baixa per depressió en bloc. Òbviament que l’actitud dels agents es pot jutjar i criticar però evidencia que certs polítics no serveixen per governar, manar, gestionar o com li vulgueu dir. El boicot està servit i qui en surt perjudicat és el ciutadà. En aquests casos cal una actuació ràpida i contundent de l’Alcalde com a persona que ha d’imposar ordre i lògica en el conflicte. El més normal, sota el meu parer, és que el responsable polític de la Policia Local i el propi Cap d’aquest cos siguin cessats de manera immediata. I cessats els dos responsables, cal que l’Alcalde reuneixi al seu equip i analitzi bé la situació per a prendre més decisions. Amb prepotència no es governa, amb accions dictatorials no es pot tirar endavant...

Sense novetats. Han passat els dies i seguim tenint un país de pandereta, un president català que sembla un zombie, els carrers mullats i els calaixos dels comerços eixuts, més aturats a les llistes i un govern frenat i sense prendre decisions. En Santiago Carrillo segueix desbarrant a la SER, Intereconomia fot canya al Barça i Telecinco a Catalunya. A Garzón el volen engarjolar per demanar allò que volem tres quartes parts del país i li han obert procés els seus companys a petició de les ultra dretes més radicals.  Els pares de la Marta del Castillo sobreviuen al dolor per l'absència de la seva filla però per sort el jutge ha imputat l'ex-novi qui no anirà cap a casa tan tranquil com era a punt de fer. Salou segueix sent la capital mundial del jovent consumista d'alcohol mentre al consistori van cavant forats els uns als altres i l'avi Ferran anuncia que tornarà a presentar-se. Polònia està de dol perquè un avió ha fet volar la vida de les autoritats del país i TV3...

Arriben de bon matí, sobre les vuit. Claven el seu para-sol a terra, hi posen una cadira i la tovallola al costat i se'n tornen cap a casa. Són els nous colonitzadors sense Pinta, Niña ni Santa Maria. Ells conquereixen el seu tros de terra amb Cara, Barra i Poc Vergonya. Ho fan sigui on sigui, viatgin on viatgin. La imatge és d'una platja de Cambrils i l'ha publicat la Revista Cambrils . Els nous invasors de la primera línia de sorra són gent experta (de la tercera edat), amb dedicació exclusiva (no fan res més en tot el dia) i amb molts seguidors i partidaris (tota la família que més tard ocuparà l'espai). Els qui arribin més tard, a unes hores normals per a prendre el sol, s'hauran de buscar la vida, conformar-se amb una segona línia d'ocupació, potser amb una tercera. Amb una mica de sort tothom hi cabrà i ningú morirà trepitjat pels altres. A molts indrets de l'Estat Espanyol ja es multa amb contundència a aquestes persones que claven el para-sol i se...

La meva dona diu que pateixo incontinència verbal i aquest fet, sumat a la facilitat que tinc per aplicar el sarcasme i la fina ironia al meu discurs, fa que em resisteixi a parlar de Cambrils. Per cargolar al govern municipal cambrilenc ja tenim a l'oposició amb la seva tasca fiscalitzadora i de control de màxima eficàcia. Avui i com ja m'ho han tornat a posar en safata, deixo anar dues petites perles. La primera és el meu petit anàlisi sobre l'afer de la Policia Local de Cambrils i la dimissió del seu cap, el Josep Berguedà. Crec que llegint la premsa del dia ens podem fer una idea del cacau que hi ha muntat en aquest cos. Per a dir-ho finament i en to sarcàstic, els agents han patit pressions fruit de les passions innates que tenen alguns polítics quan governen. A alguns d'aquests polítics, quan els dónes la cartera es pensen que, mirant l'horitzó, tot allò que veuen els seus ulls els pertany. És fàcil pensar que amb un cap de la policia que es deia Berguedà i ...