29 d’agost 2009


Arriben de bon matí, sobre les vuit. Claven el seu para-sol a terra, hi posen una cadira i la tovallola al costat i se'n tornen cap a casa. Són els nous colonitzadors sense Pinta, Niña ni Santa Maria. Ells conquereixen el seu tros de terra amb Cara, Barra i Poc Vergonya. Ho fan sigui on sigui, viatgin on viatgin. La imatge és d'una platja de Cambrils i l'ha publicat la Revista Cambrils.
Els nous invasors de la primera línia de sorra són gent experta (de la tercera edat), amb dedicació exclusiva (no fan res més en tot el dia) i amb molts seguidors i partidaris (tota la família que més tard ocuparà l'espai). Els qui arribin més tard, a unes hores normals per a prendre el sol, s'hauran de buscar la vida, conformar-se amb una segona línia d'ocupació, potser amb una tercera. Amb una mica de sort tothom hi cabrà i ningú morirà trepitjat pels altres.

A molts indrets de l'Estat Espanyol ja es multa amb contundència a aquestes persones que claven el para-sol i se'n van. Són indrets on es considera prioritari el benestar de l'usuari de la platja. Si preguntes a un banyista quines són les seves prioritats et dirà: banyar-se, prendre el sol i plantar el para-sol a un lloc digne. Les altres coses són, senzillament, secundaries.
Potser per això a Cambrils ja hi ha hagut enfrontaments entre els iaios que ocupen la primera línia de sorra i els altres usuaris i mai s'han barallat entre banyistes i venedors ambulants o massatgistes. Potser per això els meus tres plaers a la platja són una bona cervesa, una bona compra de cd's i un massatge d'una jove xinesa (sense final feliç, és clar).

Cal que els agents de la Policia Local de Cambrils es treguin les ulleres del sol i obrin bé els ulls. Segur que ho veurien tot menys "negre" i es podrien dedicar a multar als "jubilats conqueridors de racons de sorra". I de pas es cansarien menys. Ja se sap que un venedor ambulant corre deu vegades més que un avi encara que l'avi ja hagi descarregat la mercaderia.

12 Responses so far.

  1. zel says:

    I més encara, hi ha una segona tongada, que, arribi a l'hora que arribi, et planta les tovalloles, parasols, neveres, estores, matalassos, bosses...enganxades al teu costat, sense ni deixar espai de pas...i et toca a tu arraconar-te un xic... perquè després vénen les criatures i ocupen la sorra de pas al mar amb els clots i forats, coi...

  2. mossèn says:

    visca el iaio i la iaia matinera !!! ... em sembla que m'he equivocat ... volia dir, visca la trempera matinera !!! ... salut

  3. Martí says:

    Solució: fotre'ls el para-sol i la tovallola a l'aigua.

  4. Una amiga meva que viu a la zona m'ha dit que la majoria d'aquests venerables okupes son manyos i bastant, per no dir molt, mancats d'educació i respecte.

  5. Zel, són gent amb molt cara i encara per civilitzar. Sempre hi haurà impresentables que van de llestos.

  6. Mossèn, jajaja, és un pou de ciència, una font del coneixement, jajaja.

  7. Martí, totalment d'acord. Si fèssim això segur que molts no ho tornaven a fer.

  8. Martell de Reus, la teva amiga té tota la raó. Ha fet un bon seguiment d'aquesta impresentables. Com allà no tenen platja venen a ocupar les nostres com si res.

  9. Mon says:

    tinc la solució: instal.lar un aparell com el de les peixateries, un d'aquell de "su turno" ixí agafes tanda i pots tornar quan et toqui. d'una manera ordenada. (es broma)

  10. Segur que farien com el que fan a la Sotsdelegació del Govern els immigrants o altres persones a ña comissaria de Policia quan renoves el DNI. Anar a primer hora, agafar 10 números i més tard posar-los a la venda. Els cares dures se les saben totes.

  11. Anònim says:

    hi ha una resposta igual de radical que la seva, i seria anar-hi una estona després i fotre tots els parasols i tovalloles que han deixat, entregant-los a alguna ong que els revengúes. Santi G.

  12. Santi G, molt bona solució. Rematem dos ocells d'un sol tret. Fotem als ocupa-platges i ajudem a altra gent pobre. Hauriem d'organitzar un moviment, semblanrt al dels roba nans del jardí, i fotre'ls el para-sol, tovalloles i cadires.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -