PRIMER ELS DE CASA

Fa dies que em mossego la llengua per evitar parlar d’un tema molt sensible, l’anunci de la Fundació Casal l’Amic, amb seu a Torreforta, de la possibilitat que després de trenta anys de feina pugui tancar portes per la manca d’ajuts de les administracions. No serveix de res destinar diners a altres països llunyans si no apostem per les entitats més properes. Està molt bé que el tercer món estigui ple de voluntaris, missioners i cooperants però... qui s’ocupa dels problemes dels nostres veïns? Hi ha una frase que esmeno sovint: si busques una mà amiga, la trobaràs sota el teu braç. Si tanca la Fundació Casal l’Amic serà una vergonya. Ara, amb la crida que feien la setmana passada, ja han aconseguit que més de 650 persones facin les seves aportacions per ajudar. Però... feia falta arribar a aquests límits? A aquesta angoixa?