PRIMER EM VA DONAR EL LLIBRE
He tret un llibre de la prestatgeria. El cercava, volia palpar-lo de nou, obrir-lo i fer-hi una nova ullada, amb calma i precisió. Aviat farà un any que va arribar a casa. Me’l va regalar la persona que l’havia escrit. Primer em va donar el llibre, després ens vam abraçar. Una mirada tendra i de germanor va arribar abans de dir-nos adéu. Va succeir a l’aeroport de Bari, el 22 de juliol de l’any passat. Ell, l’autor de llibre i l’abraçada, de la mirada fraternal, era el Bartolomeo. El llibre es diu “Del vento e del rovescio della medaglia”. He traduït una de les seves belles poesies. Aquesta, no sé el perquè ni en cerco el motiu, em vesteix interiorment quan la llegeixo. Es diu "La stanza". La cambra Conto els dies mig estirat al terra de la meva cambra quadrada entapissada del meu enginy. M’esforço a pensar en els teus cabells negres a endevinar-ne el perfum entre tots els altres perfums i al nas, m’hi enduc les mans ruixades de mandarin...