Header Ads

PRIMER EM VA DONAR EL LLIBRE



He tret un llibre de la prestatgeria. El cercava, volia palpar-lo de nou, obrir-lo i fer-hi una nova ullada, amb calma i precisió. Aviat farà un any que va arribar a casa. Me’l va regalar la persona que l’havia escrit. Primer em va donar el llibre, després ens vam abraçar. Una mirada tendra i de germanor va arribar abans de dir-nos adéu. Va succeir a l’aeroport de Bari, el 22 de juliol de l’any passat. 

Ell, l’autor de llibre i l’abraçada, de la mirada fraternal, era el Bartolomeo. El llibre es diu “Del vento e del rovescio della medaglia”. He traduït una de les seves belles poesies. Aquesta, no sé el perquè ni en cerco el motiu, em vesteix interiorment quan la llegeixo. Es diu "La stanza".

La cambra

Conto els dies
mig estirat al terra
de la meva cambra quadrada
entapissada del meu enginy.

M’esforço a pensar
en els teus cabells negres
a endevinar-ne el perfum
entre tots els altres perfums
i al nas, m’hi enduc les mans
ruixades de mandarina.

Els ulls miren a tot arreu
culpables de desitjar.

Jo, sóc esclau dels sentits
i de l’amor irracional. 

Bartolomeo Smaldone, 2003 

Amb la tecnologia de Blogger.