24 de juliol 2015



Vaig parlar de Nuage, de l’amor que necessito tenir, de la necessitat de caminar per aprendre i de la mort com a concepte que espanta. La presentació del meu llibre a Itàlia va tenir un format de conversa amb el presentador de l’acte, davant d’un públic atent, i va incloure la lectura de quatre textos. Escollir-los va ser fàcil, llegir-los no tant. 

A Matera vaig fer públics grans descobriments i algunes concessions. En primer lloc vaig sincerar-me dient que he estat enamorat una sola vegada a la meva vida, d’una persona a qui encara estimo molt, amb qui crec que hi hagut sempre una empatia espiritual i mental úniques, les ideals per compartir plegats allò que et proposes i desitges. I vaig descobrir als assistents el seu nom, dient-los que només havien de llegir les lletres inicials del títol del text que vaig llegir: AQUEST

El segon escrit escollit va ser una mena de petició de dues bones amigues que van arribar a l’acte de presentació del llibre havent ja llegit l’obra i fent la petició, demanant que llegís aquest text que podeu llegir AQUÍ

Un tercer text, molt més filosòfic, obria un moment de la conversa amb el presentador on vaig explicar que en aquest nou llibre hi ha moments d’introspecció on, d’alguna manera, demano tornar a l’infància per mantenir vius certs records que ara, per altres imatges acumulades, se m’esborren. El text escollit va ser AQUEST

I vaig acabar l’acte de presentació responent a un dels assistents una pregunta que m’havia formulat. Aquesta persona volia saber que se sent quan tens un infart i si et passa pel cap la sensació de morir-te. Vaig respondre amb la màxima sinceritat: en un infart notes molt de dolor i, efectivament, tens la sensació que tot se t’escapa de les mans. Vaig ser breu responent perquè hi ha un escrit, que vaig llegir-li, que defineix molt bé les sensacions. El podeu llegir AQUÍ

He escollit com a imatge per aquest escrit, una foto senzilla amb els dos elements de comunicació de la presentació: el micròfon i el llibre. La resta, les paraules i els sentiments, les duia de casa i van sortir sense por i amb molta calma. Invasió de camp és, també, una invasió emocional amb la complicitat de qui llegeix i escolta, de qui parla i aporta. 

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -