ELS MENJADORS DE LA SOLIDARITAT

El segon post d’avui té com a protagonista el barri de Bonavista i i la solidaritat, la realitat social, les pobreses d’algunes persones i les riqueses interiors de moltes altres. D’ençà que es va posar en marxa el menjador social de Bonavista, el més gran de Catalunya actualment, hi col·laboro de la manera que puc i se’m dóna millor. Els hi presto el servei de premsa i comunicació, per a difondre la seva activitat als mitjans, de manera altruista. 

Crec que la tasca que es fa des d’associacions com Joventut i Vida, que gestiona el menjador social de Bonavista, és cabdal. La meva amiga Raquel és la gerent d’aquest equipament. La seva germana Encarna, una altra bellíssima persona, dirigeix l’entitat. 

L’activitat que fa Joventut i Vida és molt més extensa: repartit menjar entre els qui dormen al carrer o coordinar les UEC’s, Unitats d’Escolarització Compartida que hi ha a Torredembarra, Reus, Mora d’Ebre i Tortosa, són altres de les funcions al seu càrrec. 

Les han explicat elles dues, l’Encarna i la Raquel, a la ràdio del barri de Bonavista, Trasegando Radio, recordant, i això és molt important, que sense el voluntariat de les desenes de persones que van al menjador social, això no seria possible. 

Per a fer el menjar i servir-lo, preparar els paquets que la gent pren a casa i ordenar i inventariar les donacions, fan falta moltes mans. A entitats com aquestes, i a les persones que les gestionen o hi col·laboren de manera desinteressada, cal donar-los milions de gràcies. A mi, personalment, m’hi trobaran sempre que em necessitin. 

Per acabar, una petita reflexió. Sempre m’ha agradat ser una persona solidària però sobretot amb els qui tenim més a prop. Perquè això de pensar en ajudar a països llunyans i no veure que primer cal donar un cop de mà a la gent que tenim a la cantonada o dos carrers més enllà, és una errada que haurien d’evitar moltes persones. Aquí, entre els nostres veïns i coneguts, hi ha gent que ho passa molt malament. 

Les imatges que acompanyen el post mostren el menjador de Bonavista i a algunes de les persones voluntàries que el fan possible. A tots i a totes va dedicat aquest post.